Si alguna cosa ens distingeix als catalans, és el pragmatisme i la tendència insana de no fer enfadar a aquells que porten més de tres segles anorreant-nos amb rapidesa o lentament i espoliant-nos.
Els catalans que van pactar la transició, Miquel Roca i cia i Jordi Solé Tura i cia, l'un representant de la dreta i burgesia catalana, i l’altra del comunisme “internacional” fincat a Catalunya, són responsables d’una Constitució que consagra una única sobirania, la dels espanyols i una llengua la castellana com oficial. Pragmatisme i tolerància cristiana, va fer que el franquisme i els seus hereus, no patissin. No és passaven comptes i l’objectiu era legitimar un cop d’estat a la República espanyola, agradi o no democràtica, i 40 anys de ignominiosa dictadura.
No estem parlant del que pot passar. Ens ajustem als fets i aquets són tossuts. Cap govern espanyol ha condemnat Franco i la seva dictadura. Els judicis sumaríssims militars, continuen on eren. El President Companys triat democràticament com President de la Generalitat de Catalunya i afusellat com vulgar delinqüent, encara no te cap tipus de restitució. Una monarquia Borbònica còmplice de la dictadura franquista, que a dia d’avui no ha demanat perdo. Uns espanyols que persegueixen la unitat pàtria, exactament com Felip V i els seus successors, Primo de Rivera, Azaña, Negrin, Franco, Adolfo Suarez, Calvo Sotelo, Felipe Gonzalez, Aznar i Rajoy.
Una democràcia de baixa intensitat, amb una separació de poders més que dubtós, i una judicialització de la política, ens permet dir que els fets no només queden refermats, sinó que ens han d’obrir els ulls definitivament. Amb Espanya i els seus espanyols no hi tenim res a fer.
Espanya i els seus espanyols, d’antuvi han prohibit i esquarterat la llengua catalana. Han prohibit, ara en època moderna, la dreta i esquerra espanyola que el català no sigui llengua d’us a les institucions europees. Han impedit que l’Estat espanyol a més de no ser plurinacional, tampoc sigui plurilinguistic. El Congrés espanyol n’és la màxima expressió, prohibit parlar cap llengua que no sigui la castellana. Persegueixen la llengua d’arrel catalana al País Valencià i sas Illes Balears i com no ho fan i de forma implacable a la Franja, modificant fins i tot el català per un LAPAO.
Però no en tenen prou aquets espanyols. Ara acaben de prohibir, legalment, que el català sigui de coneixement obligatori pels jutges espanyols que imparteixen justícia a Catalunya.
Per arrodonir la seva tasca espanyolitzadora, WERT sic, i acompanyats de sentencies judicials espanyoles, pretenen carregar-se el model d’immersió lingüístic de Catalunya. Segur que l’ofegament econòmic que pateix la Generalitat te ha veure amb l’objectiu de tancar la televisió catalana. Al país Valencia ja ho han fet. A Mallorca ja han començat.
Amb tot, queda clar que defensar la nostra llengua, només ho podem fer des de la llibertat que un País i un Estat independent ofereix. Espanya i els espanyols, que no poden ser altra cosa, no s’aturaran. Ho saben, ho tenen clar, ho volen i sobre tot com ahir només volen una sola nació, amb una sola llengua i una sola historia, la seva.
És hora, que democràticament els fem enfadar, i sobre tot que fem servir el pragmatisme entre nosaltres. El català a les escoles i a Catalunya ni és toca.