El PSOE i el PP reiteradament al Parlament europeu han votat contra que la llengua catalana sigui oficial. Consta als diaris de sessions i les hemeroteques. Ara si han afegit els de Ciutadans i Vox. Imagineu que és el que volen al respecte a la seva España.
De debò que és “cansino”, i de vegades no s’entén la paciència dels catalans. Deu ser per l’efecte por. Ens han atonyinat massa d’ençà l’any 1714.
Fins l’any 1978 la llengua catalana era proscrita al Estat espanyol i esquarterada entre Catalunya, País Valencia i Ses Illes. Prohibida a les escoles, a les Universitats, a les institucions publiques i malgrat la repressió cultural la llengua catalana, de moment, sobreviu com pot. Semblava que Espanya, el seu Estat, amb el pacte del 77, els espanyols admetien que a la Península, a més del poble castellà ni havien d’altres. Els fets ens diuen que no.
A més de “cansino” és fastigós. Els de Ciutadans recorren a la llengua com element de negociació. Són tant miserables que mai pensen que a Catalunya el català és la llengua que és van trobar quan van arribar i que ara la volen liquidar amb el peregrí argument de que a Espanya només és parla el castellà (espanyol per ells). Són els nous conqueridors del imperi; “Recolzarem els PGE si el castellà és la llengua vehicular a les escoles de Catalunya”.
Els temps aquells que el president espanyol, l’Aznar, parlava el català en la intimitat, han finit definitivament i ho han fet de la ma d’un “Gobierno de España, progressista i d’esquerres”. Fins i tot ER ha hagut d’amenaçar amb retirar el seu suport als PGE si no és retirava el matis vehicular de la llengua castellana. Sempre ho han sabut, liquidar la llengua catalana és l’únic camí per acabar construint la seva nació, España.
El ministre espanyol José Manuel Rodríguez Uribes, del PSOE, públicament ha sostingut les tesis franquistes i més acientífiques del mon mundial. El català i el valència són dos llegues distintes. Fragmentar la gramàtica és una de les estratègies de liquidació, d’altres són prohibir-la i minorar-la. I sense vergonya ho diu en plena negociació dels PGE.
Se’ls veu tant el llautó. L’il·luminat del Page, president d’una comunitat irrellevant, donat que amb Espanya i capital Madrid en te prou, és un dels exponents pro anorreament de tot allò que fa ferum a català.
Per vergonya nostra, els politics catalans, als que triem per defensar les nostres arrels, al Congres de Madrid no donen la talla. No aguanten ni un minut parlant en català i prefereixen cedir i donar pas al castellà abans de mantenir el pols. Si els catalans tenim l’obligació de comunicar-nos en castellà, els castellans han de tenir l’obligació d’entendre’ns. No fer res al respecte, és assumir que som culpables del nostre propi extermini.
Un català que renuncia a utilitzar la seva llengua quan toca, és un traïdor a Catalunya. Un català que no defensa la llengua catalana a Catalunya és un traïdor. Un català que a Catalunya viu en castellà és un espanyol aliat dels que volen la nostra aniquilació com a poble.
No hem de fer distincions per origen, ni per ideologia ni per procedència, però a Catalunya ho hem de tenir clar, qui no vulgui ser català i defensar Catalunya, te els ponts i camins prou amples per buscar-se la vida on vulgui. I això no és ni racisme, ni xenofòbia, senzillament és defensar el que som, un poble.