7 DE MAIG I DESCOMPTANT.
Des de que varem sortir a l’espai interestel·lar de la xarxa electrònica, ens guiava la sana voluntat d’exercir un paper, petit si és vol, de conscienciació i de denuncia. El convenciment de que Catalunya només te futur amb un Estat independent, era i és la font d’inspiració i mai com ara en veiem el resultat d’un treball, que com la de molts, ens apropa a l’objectiu.
Hem criticat, hem felicitat, hem denunciat i també hem donat el nostre parer. Som dins d’un escenari que canvia de decorats tant sovint, que fa que tot sigui extraordinàriament comentat i analitzat per politics, historiadors i opinadors fins nivells mai vistos a l’Estat espanyol i això ens obliga encara més.
Hem procurat ser transversals. No posicionar-nos ni amb les dretes ni amb les esquerres. Sempre hem entès que la llibertat de Catalunya i la transformació amb un nou Estat independents nomes és possible si el conjunt dels catalans i de forma majoritària ho volen.
Fa dies però, que ho diem, ho defensem i creiem que amb arguments sòlids. Tenim procés perquè tenim el màxim representant institucional liderant-lo. Algú pot pensar que el procés aniria igual si el lideres exclusivament en Junqueras i en contra o sense el President de Catalunya?
Les darreres eleccions autonòmiques avançades per voluntat del nostre President, on ens demanava fer-li costat, va rebre la primera clatellada. Va perdre 12 diputats. Espanya, els unionistes, els de la tercera via i aquells que és malfiaven del President Mas ho van celebrar i més d’un no han parat d’utilitzar-ho per desgastar-lo personalment i políticament. Ara no entrarem altra cop a denunciar els culpables.
No tenim candidatura unitària per les eleccions europees, tot i demanar-ho el President i ara tampoc buscarem culpables del perquè. Ara el que farem és intentar analitzar l’escenari resultant de les eleccions europees.
Que el govern espanyol, el PP, el PSOE, UPyD, Ciutadans, i els de la tercera via, volen mort i defenestrat al President Artur Mas, és obvi i una realitat constatable. Fer-ho ara, també passa per que CiU perdi vots i que ERC els superi.
Les darreres enquestes, són majoritàriament favorables a ERC. També la valoració dels seus líders afavoreix a ERC. Tot i així el que és pot entreveure és que tenim electoralment un empat tècnic. Empat que ja ens permet constatar que tot el que queda de recorregut del procés, serà transversal o no serà.
Si ERC supera, fa el sorpasso, a CiU, Esquerra guanya, si, però “el procés perd”, doncs queda tocat el seu màxim lideratge. No trigaran ni dos minuts en qüestionar i atacar, amb més insistència que mai, el lideratge del procés i del govern. ERC ha jugat de forma avantatjosa. No governen, donen suport al que creuen convenient i s’oposen a tot allò que socialment els pot fer mal. ERC serà, i tot ho indica la força guanyadora d’una part del procés. La pregunta és, i que? L’altra és, podrem acabar el procés amb un President que no te el suport majoritari de la societat catalana?
ERC té mala peça al taler. Si guanyen electoralment aquestes eleccions europees, el President Mas queda automàticament des legitimat i és veurà forçat immediatament a convocar eleccions autonòmiques. Un President que lidera el procés de més envergadura dels darrers temps, no pot continuar al capdavant i ERC amb el seu tacticisme partidista haurà estat culpable. Per cert en Duran i Lleida també aconseguirà el seu objectiu i de retruc en sortirà reforçat ell i la seva tercera via.
En Terricabres va començar no gaire be el seu nou paper social. Negar-se a una candidatura unitària, ara té aquesta collita. Sembla, segons les darreres declaracions d’ell mateix i l’Ernest Maragall que s’ha la veuen venir i on s’han i han col·locat ERC, que ja diuen; “Serem els homes del President Mas a Europa” i Junqueras remata dient tot el contrari; “que aquest és un procés de majories no d’un partit, no de cap persona”. O el que és el mateix sense el President Mas també tenim procés. S’han tornat bojos, o encara no s’han adonat que la independència de Catalunya no va ni d’unes eleccions ni de fer un partit el guanyador de la partida.
Nosaltres i en la mesura que puguem demanarem i farem campanya pel candidat Tremosa, que és el del President Artur Mas, i estem convençuts que si ell guanya, guanya el procés i Catalunya.
Des de que varem sortir a l’espai interestel·lar de la xarxa electrònica, ens guiava la sana voluntat d’exercir un paper, petit si és vol, de conscienciació i de denuncia. El convenciment de que Catalunya només te futur amb un Estat independent, era i és la font d’inspiració i mai com ara en veiem el resultat d’un treball, que com la de molts, ens apropa a l’objectiu.
Hem criticat, hem felicitat, hem denunciat i també hem donat el nostre parer. Som dins d’un escenari que canvia de decorats tant sovint, que fa que tot sigui extraordinàriament comentat i analitzat per politics, historiadors i opinadors fins nivells mai vistos a l’Estat espanyol i això ens obliga encara més.
Hem procurat ser transversals. No posicionar-nos ni amb les dretes ni amb les esquerres. Sempre hem entès que la llibertat de Catalunya i la transformació amb un nou Estat independents nomes és possible si el conjunt dels catalans i de forma majoritària ho volen.
Fa dies però, que ho diem, ho defensem i creiem que amb arguments sòlids. Tenim procés perquè tenim el màxim representant institucional liderant-lo. Algú pot pensar que el procés aniria igual si el lideres exclusivament en Junqueras i en contra o sense el President de Catalunya?
Les darreres eleccions autonòmiques avançades per voluntat del nostre President, on ens demanava fer-li costat, va rebre la primera clatellada. Va perdre 12 diputats. Espanya, els unionistes, els de la tercera via i aquells que és malfiaven del President Mas ho van celebrar i més d’un no han parat d’utilitzar-ho per desgastar-lo personalment i políticament. Ara no entrarem altra cop a denunciar els culpables.
No tenim candidatura unitària per les eleccions europees, tot i demanar-ho el President i ara tampoc buscarem culpables del perquè. Ara el que farem és intentar analitzar l’escenari resultant de les eleccions europees.
Que el govern espanyol, el PP, el PSOE, UPyD, Ciutadans, i els de la tercera via, volen mort i defenestrat al President Artur Mas, és obvi i una realitat constatable. Fer-ho ara, també passa per que CiU perdi vots i que ERC els superi.
Les darreres enquestes, són majoritàriament favorables a ERC. També la valoració dels seus líders afavoreix a ERC. Tot i així el que és pot entreveure és que tenim electoralment un empat tècnic. Empat que ja ens permet constatar que tot el que queda de recorregut del procés, serà transversal o no serà.
Si ERC supera, fa el sorpasso, a CiU, Esquerra guanya, si, però “el procés perd”, doncs queda tocat el seu màxim lideratge. No trigaran ni dos minuts en qüestionar i atacar, amb més insistència que mai, el lideratge del procés i del govern. ERC ha jugat de forma avantatjosa. No governen, donen suport al que creuen convenient i s’oposen a tot allò que socialment els pot fer mal. ERC serà, i tot ho indica la força guanyadora d’una part del procés. La pregunta és, i que? L’altra és, podrem acabar el procés amb un President que no te el suport majoritari de la societat catalana?
ERC té mala peça al taler. Si guanyen electoralment aquestes eleccions europees, el President Mas queda automàticament des legitimat i és veurà forçat immediatament a convocar eleccions autonòmiques. Un President que lidera el procés de més envergadura dels darrers temps, no pot continuar al capdavant i ERC amb el seu tacticisme partidista haurà estat culpable. Per cert en Duran i Lleida també aconseguirà el seu objectiu i de retruc en sortirà reforçat ell i la seva tercera via.
En Terricabres va començar no gaire be el seu nou paper social. Negar-se a una candidatura unitària, ara té aquesta collita. Sembla, segons les darreres declaracions d’ell mateix i l’Ernest Maragall que s’ha la veuen venir i on s’han i han col·locat ERC, que ja diuen; “Serem els homes del President Mas a Europa” i Junqueras remata dient tot el contrari; “que aquest és un procés de majories no d’un partit, no de cap persona”. O el que és el mateix sense el President Mas també tenim procés. S’han tornat bojos, o encara no s’han adonat que la independència de Catalunya no va ni d’unes eleccions ni de fer un partit el guanyador de la partida.
Nosaltres i en la mesura que puguem demanarem i farem campanya pel candidat Tremosa, que és el del President Artur Mas, i estem convençuts que si ell guanya, guanya el procés i Catalunya.
RSS Feed
