Els De la CUP no han entès que vol dir acumular forces per guanyar. Sembla, perquè de moment no tenim més dades, que volen deslliurar-se del pacte d’estabilitat, que no de govern, amb Junts pel Si.
Ja ho sabíem les CUP tenen el cor partit. Uns van triar la via social per arribar-hi. Altres dubtaven ENTRE IDEOLOGIA I PAÍS i van fer possible el pacte. Ara però uns i altres volen trencar, deslliurar-se, vol dir això trencar el pacte entre Junts pel Si i ells.
Les CUP van decidir posar un preu molt alt al pacte, pacte complert escrupolosament per una part. La seva si finalment és constata haurà valgut res.
Si el Govern legítim, legal i amb majoria perd les votacions pel que considera irrenunciable, aquesta legislatura autonòmica, la de la transició s’haurà acabat, i els únics culpables hauran estat els 10 diputats de les CUP i la seva militància.
Tothom a Junts pel Si, van tenir clar que el pacte per la investidura i de governabilitat no seria senzill. Tant va ser així que li va costar el cap al candidat de Junts pel Si i unes quantes concessions començant per una declaració que Junts pel Si amb majoria absoluta mai hagués fet.
Només la clarividència patriòtica del President Mas i la seva gent va evitar un daltabaix de dimensions desconegudes. Un moment per cert trist, les CUP havien aconseguit el que cap estament espanyol unionista, apartar de la primera fila a Mas.
Un pacte ho va fer possible. Artur Mas feia un pas al costat i les CUP signaven un pacte de “sang” pel darrer tram fins la independència.
Sabem que les CUP han fet la seva Assemblea a Esparraguera i uns 800 militants han decidit “deslliurar-se” del pacte amb Junts pel Si. L’excusa, poder ampliar la seva base independentista d’esquerres.
També sabem que no pensen donar suport als nous pressupostos, que tot i ser autonòmics, no deixen de ser necessaris per aplicar mesures socials. La confrontació està servida. Les CUP ja fa estona que volen desobediència i trencament immediata i el Govern de Puigdemont vol complir el full de ruta mandatat pel resultat d’unes eleccions legitimes i quan calgui fer-ne una, però que determini que tot és irreversible.
Si les CUP executen sense matisos el que han aprovat, ens veurem abocats a unes noves eleccions. Eleccions que tornaran ha ser autonòmiques i l’únic que faran serà endarrerir el procés.
Si aquest escenari esdevingués real, tot i no ser desitjat, tothom, CDC o el nou partit, ERC, ANC, Òmnium, AMI, i totes les organitzacions menors, hauran de conjurar-se per guanyar amb diputats i vots. S’haurien de convertir en eleccions plebiscitàries substituint el referèndum que mai pactarem amb Espanya, i lluny per fer un govern autonòmic. La proposta programàtica només tindria sentit per proclamar la independència i ates que les lleis de desconnexió les tindrem aprovades legalment, cap buit legal podria tellanar-nos.
Les CUP volent o no, han mostrat el seu canto més irreverent al pacte, amb el que portem de camí des de el Gener. Si les CUP fan que el Govern perdi, ni que sigui una sola votació no pactada, quedarà clar que mai han volgut el full de ruta majoritari. La seva minoria determina ho sabem, però no fer costat als que volen la independència, també determina que la seva prioritat mai ha estat la independència.
Si finalment les CUP trenquen el pacte, que tothom en prengui bona nota, sobre tot perquè els de Junts pel Si en cap cas en seran responsables.
RSS Feed
