L’envit que l’Estat d’Espanya ens va fer el 21D va ser antològic. Creien que podien i volien guanyar les eleccions autonòmiques que van controlar de forma matussera i fins i tot, potser, incomplint la seva legalitat, i malgrat la repressió desfermada, l’independentisme va tornar a guanyar amb 70 diputats (la majoria absoluta és de 68).
Restitució va ser l’eslògan de Junts per Catalunya. Eixamplar-nos i abandonar la unilateralitat, el clam de ERC. Els de les CUP restituir al legítim President Carles Puigdemont i implementar la República ja proclamada.
No cal ser molt llest per entreveure que el 21D va trencar qualsevol pretensió i creença d’anar junts i fer República. La mateixa nit del 21D, JxC, ERC i les CUP, van fer la representació efectiva de que qualsevol propòsit unitari era una quimera. La comunicació del pretès èxit electoral independentista, és va convertir en un al·legat partidista i enterrador.
Mai entendrem, sobre tot perquè no se’ns ha explicat, com ERC a traves de Roger Torrent, trenques el pacte amb JxC. Obeir al jutge instructor Llarena i desobeir als electors, hauria d’haver tingut conseqüències. Igual de greu va ser que ERC amb els del PSOE-psc votessin a favor de retirar el sou als diputats electes empresonats i exiliats.
Malgrat tot sembla que JxC i ERC amos del Govern, PDeCAT i CUP no compten, insisteixen amb fer veure que tenim un Govern “efectiu” i que la seva força ve del partit i del Parlament. No volem ser molt agosarats però la pel·lícula te mes talls que els “nodo”.
Per arrodonir-ho, a aquestes alçades, ja ningú dubta que ERC vol implementar, no la República, sinó una nova estratègia dirigida als espanyols demòcrates per obtenir recolzaments i finalment pactar un Referèndum. Vaja, exactament com el que proposa Unidos Podemos. Mentrestant practicar la política pujolista del peix al cove.
Perfecte, ERC té tot el dret a decidir el que li plagui. Al que no té dret és a entabanar-nos i enganyar-nos. Si volen i lluiten per una República federal espanyola, que ho diguin obertament, segur que tindran clientela.
Si els de les CUP volen fer la revolució primer, perfecte i tenen tot el dret a proposar-ho. Ja ens explicaran com la volen fer. Si creuen que han de perdre el temps amb els Comuns, Podemites i rareses politiques, allà ells, però creiem que els catalans independentistes, ens hem guanyat el dret progressista a que se’ns digui la veritat.
Junts per Catalunya, segur que han d’entomar la seva ració critica. Voler restituir i no restituir altra cosa que no sigui més autonomisme. Acceptar incomprensiblement totes les decisions del president del Parlament, malgrat que se’ns hagi fet creure el contrari, no els deixa en bon lloc, i si sumem que ningú entén quina és l’estratègia per implementar la República, vol dir que tenim un problema estratègic i d’objectiu global.
A qui votar a les municipals, a les europees i a les properes autonòmiques que seran més aviat que tard? A qui votar comença a ser l’element cabdal per intentar no perdre majories independentistes i republicanes.
Hores d’ara no tenim propostes que ens facin creure que aconseguir la independència és possible. La dispersió política, de caire ideològic, com sempre, ens està marcant l’agenda, i els indicadors de base no escoltats, ens poden dur al desastre.
Ja ningú proposa tenir majoria (68 diputats) al Parlament per implementar la República unilateralment, saben que mai pactarem un Referèndum amb el PSOE, PP i Ciutadans.
Ningú ens explica que suposa tenir uns eurodiputats a favor de la independència i que poden fer per la República. Ningú ens explica perquè serveixen unes eleccions municipals, saben que la gestió municipal està tenallada per una legislació espanyola que ens limita i controla. Ningú ens explica perquè vol guanyar unes eleccions autonòmiques i per que fer desprès.
A qui votar, és pot convertir en el problema més greu dels independentistes. Quan les ofertes politiques són variades i sense un objectiu clar i de com assolir-lo, que ningú en tingui dubtes, la desmobilització està servida.
El 155 va tenir els seus efectes que podem traslladar a la vessant econòmica. El 21D ha tingut els pitjors efectes, va sembrar la llevo de la divisió.
Només des de la claredat i un compromís incorruptible, costi el que costi, podem tornar a imprimir confiança i de que podem guanyar la República.
Avui la cosa no va de gestió autonòmica, ni nacional ni municipal, avui va de guanyar totes les eleccions. Guanyar-les és possible si tenim clar l’objectiu, i conformem la unitat imprescindible, i si JxC, ERC PDeCAT, CUP no hi estan per la feina, és hora, perquè volem guanyar-ho tot, de generar l’alternativa, per saber a qui votar i perquè. Pot ser La Crida és la resposta.