No és cap anacronisme. Els partits que sustenten i treballen dins del sistema capitalista, sempre volen guanyar les eleccions per poder legislar i governar. Quant no és possible fer-ho sorgeixen les aliances, directes o indirectes i apareixen les coalicions i suports externs, que defineixen un model d’unitat estratègica per poder implementar un determinat programa de govern. Sempre amb concessions mútues.
Junts Per Catalunya amb el suport del PDeCAT i ERC, han construït un govern de coalició independentista i sempre creient que el quatre vots de les CUP els hi donarien l’estabilitat per legitimar les seves accions. Sembla que els de les CUP no estan per la feina, i unes més que publicitades diferencies estratègiques entre JxC i ERC, ens fa ensumar que tampoc.
Per tant i per decència JxC i ERC no poden allargar l’agonia que suposen tants desencontres. JxC volia restituir i no se’n va sortir pel jutge Llarena i per Rogent Torrent obeint ERC que ja ha renunciat a la desobediència i unilateralitat. ERC accepta l’obediència total a legalitat espanyola i proposa més autonomisme per eixamplar, sense renunciar acords amb els botxins espanyols d’esquerres, i per acordar amb Espanya, sense determinar quant, un més que improbable Referèndum.
Potser les veus, incansables de la societat, dels catalans que any rere any i convocats reiteradament sense preguntar i clamant unitat i independència, estem arribant a la conclusió que no tenim l’eina adequada organitzativa per guanyar la partida.
ERC ja acceptat la interlocutòria del Llarena i Junqueras i Romeva han complert amb el requeriment i han deixat de ser diputats a tots els efectes. Sense dret a exercir el seu vot representatiu, sense els emoluments que els hi pertoca i sense poder participar als debats parlamentaris.
ERC ha acceptat que els vots dels catalans són una merda i no serveixen per altra cosa que per gestionar les engrunes autonòmiques i col·locar amics i saludats. I tot això sense judici ni sentencia.
Si els de Junts per Catalunya, PDeCAT, ho acceptessin, la societat catalana tindria tota la legitimitat per construir una nova alternativa política i denunciar la rendició.
Si és manté la discrepància estratègica i política respecta a obeir la justícia espanyola, o la voluntat popular, el MH President Torra hauria de trencar amb ERC, convocar eleccions i dir-nos que la Crida serà la alternativa que Puigdemont, Sánchez i ell mateix proposaran per guanyar la República.
Continuar visualitzant que les direccions dels partits, ERC, PDeCAT i CUP són incapaços d’assumir el que vol el poble, no només és perjudicial, és molt més, és situar el desencís i la frustració com elements que sens dubta ens duen a la perdició.
RSS Feed
