Varem proclamar la República i va quedar suspesa com els decorats d’una obra de teatre per les tramoies, i per obra i gracia del Govern. Les raons les carrega el diable.
Després d’acceptar, tothom, que calia anar a les eleccions convocades pel Rajoy, per cert autonòmiques, ara, i ja portem uns quants dies, el debat és; ho acceptem la legalitat espanyola i ens eixamplem diuen uns, ho restituïm i caminem per implementar la República la resta.
No és tant complicat. Hem acceptat les eleccions autonòmiques, de retruc el 155, i qualsevol Govern que fem, només podrà bellugar-se sota la legalitat espanyola. Espanya no tindrà, de fet ja ho està fen, cap mirament en detenir, jutjar, inhabilitar, multar i empresonar a qualsevol que és bellugui un mil·límetre de la seva interpretació de la Constitució espanyola. En aquest cas estem acatant.
Un debat on uns posen arguments tant peregrins com ampliar la base sociològica a favor de la República i acumular forces recuperant l’autogovern autonòmic supeditat als designis de Madrid. Algú ens hauria d’explicar com és fa, sense poder legislar, sense diners i sense un poder efectiu dins i fora de Catalunya.
Els altres, si més no tenen uns arguments de dignitat, resistència i denuncia. No accepten que Madrid digui qui a de ser el President. No acaten el 155 i parlen i proposen defensar i implementar la República catalana.
Un debat cupular, que malgrat acabi amb acord, està sentenciat. Lluny de practicar la unitat organitzada, que no ideològica, que és el que reclamen les bases i ciutadania, és qüestiona i magnifica l’espectacle negociador entre republicans transformant-lo en esperpèntic i desmoralitzador. En síntesis sembla que tothom està per la República i alhora barallant-se pel poder.
Està cantat, des de la Generalitat autonòmica, no avançarem, o molt poc. Per l’únic canto que ho podem fer, és a les properes eleccions municipals. El 14 d’Abril del 1931 podria ser un bon referent. Podem acceptar que no tenim més remei, mai acatar les ordres d'un Estat allunyat del estat de dret.
Cal guanyar a les quatre capitals i a totes les ciutats amb més de 10.000 habitants. Cal que dels 948 municipis que te Catalunya la majoria voti República.
Le eleccions municipals, han de ser la proba de foc per saber si tenim opcions republicanes o quedar-nos amb un autonomisme cada dia més menut.
Una única llista de i pel municipi. Una única llista on republicans, demòcrates, d’esquerres i de dretes, lliberals, democristians, en definitiva a favor de la República catalana, representin via urnes la voluntat majoritària com varem fer, el 27 S, el 9N, l’1 d’Octubre i el 21 D.
Si acceptem la legalitat espanyola és per capgirar-la. Utilitzem el seu entramat per visualitzar que Catalunya cada cop que te urnes al davant s’autodetermina i les eleccions municipals tornen a ser un bon escenari. Només cal que tothom tingui clar que sense unitat estem perdent.
Fer, arribar a l’acord que tothom reclama entre Junts per Catalunya, ERC i les CUP, concretaria la possibilitat d’entomar les properes eleccions municipals en un altre referèndum i convertir-les en República, País, Estat i futur. Aquest és el camí per implementar la República. Guanyar totes les eleccions.
PSOE, PP, Ciutadans i els Comuns aniran a totes, ells tenen clar que les properes eleccions municipals seran determinants per Espanya i per Catalunya. Ho diem avui, des de la creença que el futur immediat de Catalunya i la seva prosperitat dependrà i molt del resultat de les municipals. Tothom queda avisat.
RSS Feed
