El que van a fer a Madrid, Congrés i Senat, els del PP, PSOE, Ciutadans i Podemos, és força clar, guanyar el màxim d’escons per governar Espanya i si més no per incidir-hi.
L’argumentari del perquè hi participen els pro independència i que hi van a fer, ja és farina d’una altra sac. Amb els de les CUP acabem aviat, no és presenten. Tot i que alguns dels seus membres destacats, abans de demanar el vot pels independentistes que si que és presenten, com l’Arrufat, i mostrant-nos el valor de la seva coherència, ens sorprenen dient que si finalment voten, votaran a Podemos.
Els de Democràcia i Llibertat diuen que van a negociar la independència i que un bon resultat consolidaria el procés. Poden dir el que vulguin, però que aquestes alçades insisteixin amb negociacions mai volgudes, està bé, però potser caldria deixar d’insuflar perspectives de negociació, donat que de moment, i pel que ens mostren els que seran guanyadors, el més calent és a l’aigüera.
ERC, sembla que, i d’acord amb el seu tarannà, el que vol fer és dir-los que ja tenim o anem per la República i que el 27 de Setembre els catalans varen mandatar al Parlament de Catalunya per iniciar la secessió. Potser seria convenient practicar la prudència, perquè de moment per no tenir no tenim ni Govern. Coincideixen amb D i Ll dient-nos que un bon resultat ens afavoreix, als independentistes i al procés. Fins aquí res a dir.
Convergència i ERC van decidir anar per separats a unes eleccions espanyoles decisió que molta gent no ha entès. Però que hi farem els capitans dels seus respectius vaixells ho van decidir i punt.
El que ens sorprèn i descol·loca, és que tant Democràcia i Llibertat com ERC, pretenguin encolomar-nos un Programa polític en termes autonomistes. Dona la sensació que van a Madrid a legislar, a millorar les lleis espanyoles, a negociar, no sabem el que, i fins i tot a ser-hi, si és dones el cas, a comissions tant estranyes i impossibles com la d’una reforma constitucional.
ERC vol derogar la reforma laboral i apujar el salari mínim. D i Ll vol millorar qüestions hipotecaries, dels autònoms i de la dona. Tot plegat un bon embolic. Desconnectar-nos ho participar legitimant lleis contraries a Catalunya. Ser-hi sense legitimar i torpedinar-los en el Congrés, és l’únic que D i Ll i ERC ens haurien d’oferir.
La via Claver ens va semblar prou encertada en el seu moment. Una vegada llençada a la paperera, hem comprat els únics arguments per participar-hi i demanar el vot als independentistes: “Defensar el 27 de Setembre, defensar el procés i obrir negociacions en base al mandat del 27 S”. Fer campanya afegint-hi un programa de govern per Espanya és fer-nos trampes al solitari i enredar al sofert independentista.
Si ens volem desconnectar, el que no podem fer al mateix temps és proposar un programa polític per governar a Espanya o ajudar a fer-ho. Ara mateix vana pretensió. Només té sentit ser-hi i demanar el vot per que torni a quedar clar que som majoria a Catalunya i que a Madrid no anem a fer res més que treballar per la independència de Catalunya. La resta collonades.
El que van a fer a Madrid, Congrés i Senat, els del PP, PSOE, Ciutadans i Podemos, és força clar, guanyar el màxim d’escons per governar Espanya i si més no per incidir-hi.
L’argumentari del perquè hi participen els pro independència i que hi van a fer, ja és farina d’una altra sac. Amb els de les CUP acabem aviat, no és presenten. Tot i que alguns dels seus membres destacats, abans de demanar el vot pels independentistes que si que és presenten, com l’Arrufat, i mostrant-nos el valor de la seva coherència, ens sorprenen dient que si finalment voten, votaran a Podemos.
Els de Democràcia i Llibertat diuen que van a negociar la independència i que un bon resultat consolidaria el procés. Poden dir el que vulguin, però que aquestes alçades insisteixin amb negociacions mai volgudes, està bé, però potser caldria deixar d’insuflar perspectives de negociació, donat que de moment, i pel que ens mostren els que seran guanyadors, el més calent és a l’aigüera.
ERC, sembla que, i d’acord amb el seu tarannà, el que vol fer és dir-los que ja tenim o anem per la República i que el 27 de Setembre els catalans varen mandatar al Parlament de Catalunya per iniciar la secessió. Potser seria convenient practicar la prudència, perquè de moment per no tenir no tenim ni Govern. Coincideixen amb D i Ll dient-nos que un bon resultat ens afavoreix, als independentistes i al procés. Fins aquí res a dir.
Convergència i ERC van decidir anar per separats a unes eleccions espanyoles decisió que molta gent no ha entès. Però que hi farem els capitans dels seus respectius vaixells ho van decidir i punt.
El que ens sorprèn i descol·loca, és que tant Democràcia i Llibertat com ERC, pretenguin encolomar-nos un Programa polític en termes autonomistes. Dona la sensació que van a Madrid a legislar, a millorar les lleis espanyoles, a negociar, no sabem el que, i fins i tot a ser-hi, si és dones el cas, a comissions tant estranyes i impossibles com la d’una reforma constitucional.
ERC vol derogar la reforma laboral i apujar el salari mínim. D i Ll vol millorar qüestions hipotecaries, dels autònoms i de la dona. Tot plegat un bon embolic. Desconnectar-nos ho participar legitimant lleis contraries a Catalunya. Ser-hi sense legitimar i torpedinar-los en el Congrés, és l’únic que D i Ll i ERC ens haurien d’oferir.
La via Claver ens va semblar prou encertada en el seu moment. Una vegada llençada a la paperera, hem comprat els únics arguments per participar-hi i demanar el vot als independentistes: “Defensar el 27 de Setembre, defensar el procés i obrir negociacions en base al mandat del 27 S”. Fer campanya afegint-hi un programa de govern per Espanya és fer-nos trampes al solitari i enredar al sofert independentista.
Si ens volem desconnectar, el que no podem fer al mateix temps és proposar un programa polític per governar a Espanya o ajudar a fer-ho. Ara mateix vana pretensió. Només té sentit ser-hi i demanar el vot per que torni a quedar clar que som majoria a Catalunya i que a Madrid no anem a fer res més que treballar per la independència de Catalunya. La resta collonades.
RSS Feed
