Deu ni do el paperot del ARA. Els arguments per no publicar l’article d’en Xavier Roig, són variats i falsos. Queda constatat doncs, que aquest diari, que te, com tots, el seu guio editorial, no admet opinió que s’allunyi del seu editorial.
Sembla que la seva direcció van faltar a la classe de la llibertat d’expressió.
No entrarem a criticar, que ho podem fer, la línea editorial del ARA, ja s’ho faran. No comprar-lo és la millor resposta a les desavinences estratègiques que proposen i, al seu nivell analític que sempre és de part.
En Roig, potser en Barrera també ho tocava prou be, al seu article deixa ben tocats tabús i la trepa política arribista.
“El bilingüisme és un parany”. “El català té enemics, no pas adversaris”. “Una classe política venuda”. “La immigració”.
Amb final apoteòsic: “I tot plegat sense lleis a favor” i, una conclusió per pensar-hi i molt.
Sobre que tenim una classe política venuda poc a dir, tothom que vol i té interès pot valorar les dades i els fets que demostren que de tenir en tenim i masses. Situar als venuts com enemics a i de Catalunya tot un encert. Definició de venut: “Aquell que promet i incompleix”.”Aquell que s’alinea amb altres països i traeix el seu”. “Aquell que s’aprofita de lo públic per gaudir privilegis o robar”.
Sobre que el bilingüisme és un parany i una tragèdia, i la situació actual ho ratifica. No cal que ho digui en Roig, ho patim directament i obertament tots els catalans.
De la immigració, competència exclusiva del Estat espanyol, només cal recordar el que unionistes “insignes espanyols han fet, han proposat i sentenciat al llarg dels anys i segles”, per saber on som avui i, les dificultats per integrar als vells i nou vinguts a Catalunya.
I per últim, el que més ha dolgut; “el català té enemics i no pas adversaris”. Definició exacte que xoca obertament amb l’eixamplament, amb els equidistants i, sobre tot amb els que ja han perdonat la repressió i als seus responsables. Sembla que la repressió ja no existeix i que l’exili és per voluntat pròpia. S’ha de ser botifler, traïdor o poca vergonya.
Doncs si, tenim enemics i els més poderosos són espanyols i tots aquells que ens volen espanyolitzar. Enemic ho és l’Estat espanyol perquè volen que en formem part a la força. Enemics ho són tots aquells que ens volen imposar el castellà. Enemics ho són tots aquells que estan d’acord amb l’espoli que patim. I si, enemics ho son tots aquells que malden per destruir drets individuals, col·lectius i universal, com el Dret a l’Autodeterminació.
RSS Feed
