Ahir i avui, Espanya i els seus espanyols mai han tingut manies a l’hora de fer negocis amb dictadures i Estats on la democràcia brilles per la seva absència.
Durant la dictadura, i quan EEUU va decidir que la dictadura franquista era estratègicament un aliat, Espanya va poder iniciar el seu comerç inicialment amb altres dictadures. Negociar amb dictadures o països sense el més mínim decoro democràtic, ja és un fet històric.
Els EEUU sempre ho van tenir clar. El de menys era la democràcia i els drets individuals o col·lectius sempre que els seus interessos prevalguessin. Franco, Sha de Persia, Pinotxet, Gadafi, Hussein, Mubarak, Videla, Somoza, i uns quants més que destacaven per les seves posicions reaccionaries i dictatorials, més un anticomunisme malaltís, malgrat que a la segona guerra mundial comunistes i capitalistes van ser aliats, mai va ser motiu per deixar de fer negocis.
La guerra freda, vella lluita imposada, sempre va ser una disputa de mercats i de diners, mai de drets.
El sistema capitalista sempre ha cavalcat entre democràcia i millores socials. Això si, controlades. Un sistema on els seus dirigents mai han fet fàstics a qualsevol tipus d’avenç. La tecnologia, primer al servei del poder i desprès pels empresaris. Uns amb les armes, i els altres amb la producció com eina alienadora.
Que als EEUU els treballadors produeixin les armes més modernes i més mortíferes, hem d’admetre que és normal. La ciutadania als EEUU, han assumit la doctrina capitalista com la millor i si una de les esmenes constitucionals permet dur armes, queda clar que és per usar-les. Treballadors fabricants d’armes, i avalats legalment per dur-les i per fer-les anar. Tot plegat diabòlic.
A Espanya però la cosa a més de contradictòria és esperpèntica i amuntegada d’un munt de falsedats que a qualsevol demòcrata progressista el faria envermellir o morir de pena.
Aquí l’esquerra sempre és la demòcrata i progressista. Els de dretes, ja se sap són el dimoni amb banyes i cua. A uns sembla que drets i vida són conceptes indestriables. Pels altres drets i vida, són un negoci previsible i sense consciencia.
El Govern socialista i molt espanyol, que és manifesta d’esquerres i progressista, acaba de mostrar-nos, que vida i drets no formen part del seu discurs. Si més no a l’hora de fer negocis i produir armes.
Encara pot ser pitjor, el ministre Borrell, és capaç de vendre’ns que els 400 míssils guiats per laser, no tenen costos col·laterals quan els llença’n, a Espanya si, perquè més de 6000 treballadors de Navantia és poden quedar al atur. Borrell d’esquerres i progressista, representant a tot un govern del PSOE, o deixa clar, llocs de treball per morts.
Per reblar el clau, resulta que el comitè d’empresa de Navantia a les drassanes de Cadis, presidit per un membre de CCOO, està cofoi per el nou rumb del executiu espanyol i la garantia que podran continuar amb la construcció de cinc naus de guerra encarregades per l’Aràbia Saudi, país que finança el terrorisme islàmic i que manté un Estat on els drets individuals i col·lectius són inexistents.
Espanya incomplint resolucions i directives de la Unió Europea que prohibeixen vendre armes a països on els drets o la seva violència militar estigui comprovada, ha decidit que primer el negoci i el treball i desprès la vida. A Catalunya ja fa estona que ho tenim clar. Primer han decidit la repressió i desprès dir-nos que drets i constitució espanyola no cassen.
El que demanem és que no ens venguin mai més que els que s’autoanomenen d’esquerres tenen el copyright de la defensa dels valors democràtics, de la solidaritat internacional, de la justícia social, si finalment comprovem que defensen exactament el mateix que qualsevol de dretes i capitalista. A pastar fang.
RSS Feed
