9 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Els més agosarats ens parlaran del gran debat que ens van oferir els tres enviats del Parlament català per batre’s amb la intransigència i amb un regim on l’instin de la propietat és únic i universal. D’altres ens diran que els socialistes del PSC, ahir van deixar de ser el PSC, ara són PSOE i tenen raó. Segur que a les properes eleccions autonòmiques tindrem sorpreses i aliances insospitades. També tindrem els que diran que ahir tot va quedar clar, que la democràcia a Espanya va guanyar i que la llei impera per sobre de les vel·leïtats perifèriques i nacionalitats mai regides. Per últim, com el nostre President Artur Mas, tindrem els que des de Catalunya direm que la partida ni s’ha acabat ni ens han convençut de res, és un punt i a part.
Els espanyols de Madrid, els que no poden ser altra cosa, els que han renunciat a ser castellans, catalans, gallecs o bascos, més els assimilats, ens van oferir descarnadament la seva proposta, Espanya i més Espanya.
Escarnir al nostre President n’era l’objectiu. Ciutadans no han trigat ni cinc minuts en afirmar que Mas ha perdut. Dir-li covard, boig, irresponsable, entra altres vaga-te-les, tot i ser un debat força serè, continua sent part de la estratègia espanyola. Volen escapçar el lideratge potent que representa tenir a la màxima autoritat de Catalunya al davant del procés i tant s’ha val com fer-ho.
Podem buscar totes les legalitats que vulguem, però és inamovible la que ara mateix tenim. Catalunya és dins de la legalitat espanyola, és un regió espanyola i te de forma graciosa la concessió administrativa per gestionar el dia a dia d'algunes competències, d’acord les lleis orgàniques i decrets que emanen del govern espanyol i del Congrés espanyol. Aquest fet fa impossible cap legalitat que no sigui convocar unes eleccions autonòmiques que legitimi als vencedors per Declarar la Independència de Catalunya i fer-ho amb sessió solemne al Parlament de Catalunya.
La resta forma part de l’escenari on tenim un grapat de perdius que és van rellevant amb les seves curtes volades per mantenir la seva capacitat de volar, res més. Espanya va decidir al 1714 que Catalunya era d’Espanya i mai han tingut cap intenció d’obrir la gàbia perquè les perdius volin. I si en cert moment de la historia ens han deixat volar una estona, sempre hem rebut la perdigonada quan el vol començava ha ser massa alt. Caldrà trencar-la definitivament per volar alt i quan abans ho fem millor.
RSS Feed
