Tant s’ha val si 200.000 o 500.000, ens manifestem clamant UNITAT, INDEPÈNDENCIA I LLIBERTAT PRESOS POLÌTICS. Altra cop sembla que alguns dirigents dels partits politics a favor de la independència els hi rellisca el que la transversalitat ciutadania demana. Ells, saberuts i posseïdors de la veritat absoluta, decideixen, fins i tot incompleixen i gaire be mai escolten.
En Pere Aragonès, ahir a Girona ja va apuntar les maneres de sempre. Sols i proposar-se com els únics garants per fer front a no sabem que, i per resoldre el conflicte amb Espanya.
Sembla que és molt més important ser els primers sempre que sumar per la República. Sembla que ser els primers amb diputats, vots, i grup parlamentari, és l’objectiu. Sembla que els hi és igual estar en un Parlament on cap la possibilitat de que els seus vot no serveixen per altra cosa que per la soldada.
Sembla que ser republicà, fer i practicar republicanisme, és el camí per guanyar i és rebutja la unitat per intentar que el partit sigui el primer. Aconseguir la independència s’aparca.
No és ni serà el mateix tenir al Congrés espanyol, 9 diputats per ERC i 8 per el PDeCAT, com ara, que tenir la possibilitat amb una única candidatura per la República catalana, de tenir-ne més de 24. La llei electoral també juga i com més unitat més restes a favor.
Finalment l’escenari de que el PSOE pugui tornar a sumar amb UP més la resta que va donar suport a la moció de censura és per tremolar, sobre tot desprès d’haver tastat el diàleg i la negociació del govern Sánchez i el compliment de les seves promeses.
Quatre anys sense poder decidir ni tenir cap pressió sobre l’Estat espanyol, seria la pitjor derrota internacional. Alguns i després de saber el que ha donat el peix al cove, probablement ens quedarem a casa. Potser els que rebutgen la unitat necessiten un toc d’atenció i les eleccions espanyoles on no ens hi juguem res seria un bon escenari, SI FINALMENT LA UNITAT TORNA HA SER REBUTJADA.
RSS Feed
