Varem guanyar i amb 72 Diputats les eleccions del 2015. Varem guanyar el Referèndum del 2017, malgrat tot. Varem tornar a guanyar les eleccions imposades el 21 de Desembre del 2017 amb el 155, i els nostres líders, representats institucionals i dirigents variats han estat incapaços d’implementar la República.
Fer un Govern efectiu, restituir i barallar-nos al Parlament és un garbuix de tal dimensions, que produeix més depressions que alegries. I sembla que és l’únic al que estem disposats.
Això si, som campions muntant manifestacions, performa’ns, i protestes casolanes que de moment no han servit per res. Els presos i exiliats tots al seu lloc i la Generalitat intervinguda econòmicament i legislativament com sempre. La “justícia” espanyola a la seva bola, amb el seu relat i convençuts que manen i que faran el que toca.
Desmuntar un Estat, que és el que en el fons estem fent, sense dir-ho, només pot fer-se amb revolucions cruentes, o amb la lluita permanent, pacifica i democràtica des de la desobediència i la creença que és té el dret a oposar-nos a les lleis injustes i les decisions arbitraries, per canviar-ho tot.
Espanya i el seu Estat, no només estan construint la Nació gloriosa dels borbons i dictadors, sinó que fa estona que han decidit que ni les autonomies han d’existir. Una autonomia amb Parlament propi i amb capacitats per governar i legislar encara que siguin minses, poden tenir la debilitat d’exigir més llibertat i més drets. Els espanyols i de forma taxativa ja ens han dit que el poder global està instal·lat a Madrid amb els seus ministeris i qui concedeix graciosament algun dret o fa tenint amb una ma els fusells i l’altra els diners.
Uns demanen unitat, altres dient que els que la demanen és per por electoral. L’escenari és dantesc.
Ja pot en Lluis Llach i la resta que no viu del partit i del diner públic reclamar UNITAT, que la misèria partidista pot més, de moment, que tot el clam d’un poble. Així no companys. Ho plantem cara de debò o pleguem.
Ara sembla que ens voleu fer que esperem al judici, desprès a la sentencia i finalment a que ens donin l’estocada definitiva, amb la liquidació de l’Escola catalana, TV3, els Mossos i la minsa autonomia que ara tenim. Sembla que aquest serà l’escenari amanit amb grans discursos i poca determinació. També dient-nos que hem de guanyar totes les eleccions. Per cert cosa que ja estem fent darrerament.
A dia d’avui encara estem prou mobilitzats mentalment i físicament per donar la resposta de lluita adequada. Una resposta que ha de ser UNITARIA i amb el convenciment d’assumir el preu i costos que calguin. Si no hi estem disposats, haurem de reconèixer que no només haurem perdut la partida, haurem perdut Catalunya i tot el que representa. Ni més ni menys.
Per començar seria bo que tots els presos politics fessin un manifest polític amb el seu posicionament davant la farsa judicial. També estaria bé que donades les acusacions que tots els advocats, unissin la defensa, no tant per guanyar el judici farsa, com per internacionalitzar la causa.
Retirada immediata del Diputats i Senadors de Madrid, roda de premsa al Parlament de la UE amb els eurodiputats nostres per pressionar als Comissaris polítics de la UE, i si cal contemplar també la seva retirada. La UE ho s’implica o no ens serveix per res.
La resta a fer ja ho hem explicat en l’anterior post titulat “És hora dels fets”.