El món heterogeni que conformen el mon de les CUP, era, i ara ho sabem l’única alternativa per endegar, de moment, el procés a dides. Mai van ser els Duran i Lleida i unionistes de diferent pelatge.
Junts pel Si representava, ho diem en termes passats perquè tenim dubtes raonades de la seva reedició, la tranversalitat autentica. Les CUP, tot i que haguessin volgut no podien. El seu dogmatisme i sectarisme, i la seva petita historia i els seus fets ho avalen.
Esquerres o dretes. Binomi endimoniat quan és vol usar per guanyar causes majors, com la independència de Catalunya. Al segle XIX i XX, la lluita entre les esquerres, i elles contra la resta de l’univers, tenia sentit donat que la lluita era per assolir segments de drets humans que avui són irrellevants a Europa.
Som al segle XXI i amb tot, creiem que la societat del benestar és un fet. Avui, pocs, només els més irreverents parlen de lluita de classes. Avui és parla de poder. Poder polític i econòmic, en cap cas de lluita de classes. Avui un treballador és pot convertir en un empresari i pot decidir entre ser un bon empresari o un dèspota. Abans, impensable.
Les CUP i no és legítim, quan és tracta d’alliberaments, ha situat la no negociació aquets tres mesos en l’eix dretes i esquerres. Mas és la dreta diuen, i ells, l’esquerra pura i sense contaminacions. La CUP afirma i sense vergonya que les esquerres són els bons i els únics per dur-nos l’alliberament. No sabem que deuen pensar que s’ha de fer amb la resta que no pensen com ells.
Menys mal que uns quants ens demostren que ser d’esquerres vol dir quelcom més que practicar la rauxa desenfrenada. També vol dir assumir responsabilitats i que a l’hora de fer politiques, s’ha de pensar amb tothom.
Les CUP, existeixen perquè afortunadament la varietat del pensament existeix. La CUP, existeixen per dir-nos que el seu camí, no només és minoritari, sinó que tots els tics del que la majoria de la societat no vol, sectarisme, messianisme i practicants de l’odi irreverent, els tenim com per saber que no poden ser els escollits per dur-nos a un futur millor.
No investir a Mas, descobreix i de forma descarnada el pitjor d’un moviment que no construeix res. Són l’expressió de l’anti tot que no vingui d’ells.
La CUP aquest cop, i amb el seu NO, no només han dit no a Mas, han dit NO a la independència de Catalunya d’un Estat que fa 300 anys que ens oprimeix, espolia i que te la voluntat libèrrima d’anorrear-nos com a poble. La CUP, són els únics responsables, per molt que alguns interessadament pretenguin que CDC i Mas ho siguin. Mas era la Proposta de Junts pel Si i de facto era la voluntat de més d’1.600.000 catalans que van votar el 27 de Setembre.
És tant fort el seu odi a Mas, deu ser per estar imputat per posar urnes i ells no, que han triat dependència abans que independència.
Segurament que les eleccions hi seran al Març. Podem tornar a guanyar, però aquest cop ni la societat civil ni els veritables independentistes han d’anar amb el lliri a la ma. Al Març cap vot a les CUP, els seus interessos no cacen amb els que hem demostrat que la unitat està per sobre de partidismes i al servei del objectiu més gran i més sublim que se’ns proposa, LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
RSS Feed
