És indubtable que el poble català ha estat capaç de moments històrics gloriosos. Manifestacions, musics, cuiners, escriptors, pintors, arquitectes, enginyers i per últim capaços d’una proesa organitzativa, comprar, portar i posar urnes, deixant tot un Estat, l’espanyol ferit de mort, saben que el poble català va guanyar la partida.
Per part catalana, ni un tret, ni un acte de violència. Festa organitzada i defensa de les urnes i votar va ser tot el que catalans i catalanes varen fer l’1 d’octubre del 2017. Espanya, el seu Estat i les seves forces policials, vingudes de fora de Catalunya, i judicials, tot el contrari i la repressió indiscriminada és el que ens van oferir.
Hem, de forma reiterada, demanat que ens permetin fer un Referèndum negociat i pactat. La resposta sempre ha estat i és la mateixa, Espanya és una i la Constitució no ho permet i “que pone en tu DNI”.
D’acord. Ens ha costat però ho hem entès. Els catalans/es només tenen els drets que tenen la resta d’espanyols, com espanyols, i que la sobirania d’Espanya és dels espanyols.
L’altra cosa que també hem entès, i no ens agrada, és que la Unió Europea bàsicament és el concert d’uns Estats per millorar el mercat intern d’Europa. De moment la defensa comunitària dels drets universals dels pobles d’Europa estant lluny per ser assolits. Menys mal que la justícia europea en general, menys a Espanya i al seu Estat és un poder on la justícia i la seva aplicació està amarada de conceptes justos i democràtics.
Som on som i de moment guanyem a la UE si la decisió prové de la justícia europea. A Espanya i al seu Estat ho perdem tot. Les victòries de carrer, de moment s’han traduït amb respostes repressives a l’alçada de les que feia el franquisme.
Ho volíem fer democràticament i pacíficament. Espanya i el seu Estat sap que acceptar la demanda dels catalans els situaria al mateix escenari com quan les colònies d’ultramar, una rere l’altra, és van independitzar del Imperi de Castella. Del poder i riquesa a la indigència econòmica. Sense Catalunya els hi podria passar el mateix. Els hi és el mateix si ens sentim o no espanyols. En tenen prou, encara que ara se’ns toleri dir-ho, que ho som per imperatiu legal. Tenen la certesa que són els papers els que legitimen els actes. Les paraules se les endu el vent.
A fe de deu que ho estem provant tot. Manifestacions, estratègies varies, junts però no tots, camins amples, guanyar sempre, per uns fins el 100 % i per altres amb el 50% + 1, portant-nos ve, afavorint governs espanyols d’esquerres i progressistes diuen. Però de moment no ens sortim.
Només ens queda, creiem una de les operacions que ho pot deixar sentenciat, però que alhora podria significar que els temps i la historia ens ha diluït tant, que ja no existim com a poble. O espanyols o catalans.
Ningú pot posar en dubta el que confirmen les eleccions del 14F. Els independentistes som majoria a Catalunya. Som una majoria amb papers espanyols. No som altra cosa que una majoria espanyola que volem la independència, amb un Estat en forma de República. De moment són unes eleccions autonòmiques espanyoles controlades i permeses per Espanya i el seu Estat.
El Consell per la República, que al nostre entendre s’hauria de dir El Consell de la República, i saben que és la proposta més encertada, té un problema i greu. Avui ER i una part de les CUP l’entenen com una organització de part i, mentrestant sigui així no podrà desenvolupar cap estratègia general prou ampla per ser una institució que a la UE és tingui en compta.
Podem invertir i gastar totes les energies del que som capaços, però creiem que mai hem utilitzat el fet objectiu del perquè volem ser lliures i independents d’Espanya i el seu Estat.
Els que ens diem independentistes és perquè volem que Catalunya sigui independent d’Espanya. Per tant la obvietat està servida. Volem una identificació internacional on digui que som catalans/es de la República Catalana i punt.
Encara no ho som, cert, però podríem fer quelcom que no és partidista i que no dona vots a ningú en general. Que no representa cap desgast polític ni institucional. Que no és pot reprimir perquè no atenta contra la unitat “sacrosanta” de la seva Espanya.
Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, Candidatures d’Unitat Popular, Partit Demòcrata, PDeCAT, ANC i Òmnium fan una crida publica a que tots els catalans i catalanes que no volen ser espanyols s’inscriguin al següent registre. El que és determini.
Més de dos milions de catalans que no volen ser espanyols i publicar-ho al mon, és d’una forca impagable.
RSS Feed
