12 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Setmana Santa. Aflicció per una crucificació. No menjarem carn “farem penitencia” i finalment ens omplirem de joia per una resurrecció d’un personatge que predicava la solidaritat, la pobresa i la humilitat com el camí més planer per anar al regne de Deu.
En temps no gaire antics la butlla “cristiana” et permetia menjar de tot, només depenia del pagament que anaven a les arques eclesiàstiques. Ara tothom fa el que li ve de gust, tot i que és continua practicant el ritual de sotmeti-me’n tràgic a un dels poders ideològics més antics, el cristianisme.
Els temps han canviat. L’Església catòlica apostòlica i romànica acostuma ser l’aliada del capitalisme desbocat i és situa al costat del Estats que la cuiden be. A l’estat espanyol l’església tot i tenir republicans fervorosos, va decidir posar-se al costat dels facciosos i colpistes. El premi va ser un poder il·limitat durant els quaranta anys de dictadura i el manteniment dels seus privilegis en l’actualitat.
Actualment l’Església manté amb l’Estat espanyol l’acord fet durant el franquisme. És un concordat ignominiós, i ple de rancúnia. L’església a dia d’avui encara és hora que demani perdó pel seu paper durant i desprès de la guerra.
Ara i en temps moderns, l’Església vol mantenir el seu poder i l’Estat espanyol si posa be. Diners per l’ensenyament, diners pel concordat i diners per la casella de la declaració de renda. Curiosament per cap més religió i això que diuen que l’Estat espanyol és aconfessional.
El més greu de tot plegat és el paper, provocador i revengista que produeix l’Església a través dels mitjans de comunicació que finança l’església i veure com els d’aquí callen, giren i acoten el cap, és si més no decebedor. 13 TV i la COPE són mitjans de comunicació que finança i controla directament la conferencia episcopal de l’Església espanyola. Són mitjans que traspuen odi vers Catalunya i els catalans, qualsevol cosa menys caritat i entesa. El que no és entenible és que l’Església a Catalunya calli i que també ho facin els cristians catalans.
Tothom pot tenir les creences que consideri, però s’haurien de qüestionar aquelles que prediquen l’odi i la confrontació i de moment l’Església a l’Estat espanyol, amb el silenci gairebé total de la catalana, hauria de ser rebutjada, ens referim a aquesta església. La “vanguardia” ideològica de l’església espanyola, a través de 13TV i la COPE, és una vergonya i hauria de ser motiu suficient per prendre alguna mesura com per exemple no tatxar la casella de la declaració de renda. El que fan el que diuen i la seva mala praxis ha de ser motiu suficient per meditar si certament aquesta va ser la predica del que va morir a la creu per redimir la humanitat.
Setmana Santa. Aflicció per una crucificació. No menjarem carn “farem penitencia” i finalment ens omplirem de joia per una resurrecció d’un personatge que predicava la solidaritat, la pobresa i la humilitat com el camí més planer per anar al regne de Deu.
En temps no gaire antics la butlla “cristiana” et permetia menjar de tot, només depenia del pagament que anaven a les arques eclesiàstiques. Ara tothom fa el que li ve de gust, tot i que és continua practicant el ritual de sotmeti-me’n tràgic a un dels poders ideològics més antics, el cristianisme.
Els temps han canviat. L’Església catòlica apostòlica i romànica acostuma ser l’aliada del capitalisme desbocat i és situa al costat del Estats que la cuiden be. A l’estat espanyol l’església tot i tenir republicans fervorosos, va decidir posar-se al costat dels facciosos i colpistes. El premi va ser un poder il·limitat durant els quaranta anys de dictadura i el manteniment dels seus privilegis en l’actualitat.
Actualment l’Església manté amb l’Estat espanyol l’acord fet durant el franquisme. És un concordat ignominiós, i ple de rancúnia. L’església a dia d’avui encara és hora que demani perdó pel seu paper durant i desprès de la guerra.
Ara i en temps moderns, l’Església vol mantenir el seu poder i l’Estat espanyol si posa be. Diners per l’ensenyament, diners pel concordat i diners per la casella de la declaració de renda. Curiosament per cap més religió i això que diuen que l’Estat espanyol és aconfessional.
El més greu de tot plegat és el paper, provocador i revengista que produeix l’Església a través dels mitjans de comunicació que finança l’església i veure com els d’aquí callen, giren i acoten el cap, és si més no decebedor. 13 TV i la COPE són mitjans de comunicació que finança i controla directament la conferencia episcopal de l’Església espanyola. Són mitjans que traspuen odi vers Catalunya i els catalans, qualsevol cosa menys caritat i entesa. El que no és entenible és que l’Església a Catalunya calli i que també ho facin els cristians catalans.
Tothom pot tenir les creences que consideri, però s’haurien de qüestionar aquelles que prediquen l’odi i la confrontació i de moment l’Església a l’Estat espanyol, amb el silenci gairebé total de la catalana, hauria de ser rebutjada, ens referim a aquesta església. La “vanguardia” ideològica de l’església espanyola, a través de 13TV i la COPE, és una vergonya i hauria de ser motiu suficient per prendre alguna mesura com per exemple no tatxar la casella de la declaració de renda. El que fan el que diuen i la seva mala praxis ha de ser motiu suficient per meditar si certament aquesta va ser la predica del que va morir a la creu per redimir la humanitat.
RSS Feed
