Editorial del 9 Esportiu del Punt Avui d’avui 21 de Febrer, que publiquem per l’anàlisi intel·ligent que fa.
El Jutge de l’Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz ha imputat el FC Barcelona pel cas del fitxatge de Neymar. A petició de la fiscalia espanyola, imputa el club com a persona jurídica després que la querella afectes inicialment Sandro Rosell com a principal signant dels contractes quan era president de l’entitat. La imputació de tot el club per frau fiscal pel fitxatge d’un jugador quan el Barça és una de les entitats que manté un escrupolós pagament de les seves obligacions tributaries mentre el futbol espanyol acumula un deute multimilionari amb el fisc és, si més no, paradoxal. No hi ha dubte que cal combatre el frau fiscal, però amb tothom i a tot arreu. Tingui el cognom que tingui, ocupi el càrrec que ocupi i porti la samarreta que porti. I, en aquest cas, contrasta la fermesa de la fiscalia amb el Barça quan hi ha acusats de defraudar hisenda com la Infanta Cristina que gaudeixen de la seva protecció. I si be és cert que la causa comença amb la querella d’un soci barcelonista, sobta que el Barça sigui l’únic club al punt de mira judicial, quan és conegut el nivell de desgavell financer en el futbol espanyol, o que les institucions europees tenen sospita el Real Madrid per irregularitats financerourbanistiques. Tot plegat, un procés massa singular contra el Barça.
L’Aznar expresident espanyol i president ara de les FAES ja ho va dir: “Antes se rompera Catalunya”. Res és casual. Ni les imputacions a politics catalans en processos que duren anys i anys. Ni les insidies apòcrifes de les clavegueres de l’estat. Ni l’acusació al President Mas de tenir comptes a Suiza i las Caiman. Ni l’ofec econòmic. Ni l’aparició de nous grups ultra espanyolistes que ho judialitzen tot. Ni la recentralització de competències. Ni l’atac a la llengua catalana. Ni la manca d’inversions. Res és casual.
Espanya sap que juga l’ultima partida i de moment tot i la potencia del que suposa ser estat, comença ha tenir clar que les cartes democràtiques són ara trumfos en mans dels catalans. La desesperació i la seva incompetència són ara aliats dels catalans. Aprofitem-ho.
De seguir l’estat espanyol i el seu govern així, no caldrà fer pedagogia als indecisos de Catalunya, els fets els acabarà convertint.
RSS Feed
