No és cap novetat dir que tothom vol i desitja que les coses és facin com un vol. Legítim, però en política i per construir ens cal delegar, confiar i esperar compliments.
Segur que el discurs del nostre President, responsable únic i final a l’hora de fer complir les decisions del Govern i mandat del Parlament, no ha agradat a tothom per igual.
Hem arribat on som per una inquebrantable unitat política i social. Ni el PDeCAT, ni ERC, ni la ANC, ni Òmnium, ni l’AMI, ni les CUP, per si sols haurien aconseguit que tinguéssim una majoria parlamentaria per la independència i un Govern que contra tots els pronòstics va fer possible el Referèndum.
És fals que els que volem la independència i una Catalunya lliure ahir, avui i sempre, vulguem dilatar en el temps per gaudir-ne. També és fals que el Govern i Junts pel Si estiguin dividits pel ritme o per com respondre a la negativa de negociació. Estratègicament deixar la porta oberta a la negociació ens ha donat fins i tot més adhesions internacionals, encara que només sigui per condemnar la violència. No serà el mateix declarar definitivament la independència amb recolzaments immediats que fer-ho sense. Sense reconeixements la viabilitat d’èxit tenint en contra tot un Estat i la UE, segur que serà més complicat. No diem que impossible.
Governem-nos, si però sembla que l’eslògan era per uns. Els altres sembla que només han volgut pressionar, incidir i vetllar com la Inquisició per que ningú abandoni el sant camí.
Posar en dubta les decisions del nostre Govern, avui només servei a la reacció, al govern espanyol i tot el seu entramat de suport. Per cert entramat que perdona els crims del franquisme, la seva corrupció, però no l’assassinat del President Lluis Companys.
Carles Puigdemont en nom del Govern va dir que el Referèndum va ser legal i legítim i que assumia el resultat per declarar la independència. Cert que va afegir que la declaració quedava en suspens, escoltant veus variades per deixar la porta oberta a la negociació i acord. La pregunta que no cal que ens fem és si creiem que el President ara renuncia a la independència. Qui ho faci ara potser persegueix altres objectius.
Hem fet confiança. Uns van exigir canviar el lideratge. D’altres hi van posar una cadena de confiances i d’altres funcionen exactament com els inquisidors; “o estàs amb el que jo dic i penso o estàs contra meu i el càstig serà demolidor”.
A tots els hiperventilats, a tot aquells que tenim presa molta presa, a tots aquells que volem República, sapigueu que sense la unitat hem perdut.
Agradi o no tenim un Govern que ha complert amb tot el que ens a proposat. Tenim una majoria parlamentaria per la independència i tenim un poble mobilitzat, menysprear-lo, abaratir-lo o destruir-lo si que seria l’acte més irresponsable i fins tot antipatriòtic que el poble no mereix.
No sabem quina serà la proposta del President aquest proper dilluns. El que si sabem és quina és la resposta de Rajoy perquè ja la va donar al ple del Congrés el dijous passat: No a la mediació, no a cap negociació fora de la Constitució i si al imperi de la llei.
El President Carles Puigdemont, el seu Govern i el Parlament només poden donar dues respostes. La primera és abdicar de tot el procés i convocar eleccions autonòmiques. La segona és comunicar-los que som República i que els temps de negociació per un bon veïnatge no tindrà límits per part nostra i si finalment rebutgen tota mediació com per exemple la del primer Ministre de Bèlgica, farem efectiva la independència amb tots els ets i uts.
Som dels convençuts que serà la segona. Ara be, no és el mateix fer-ho des de la unitat d’acció indestructible o amb un moviment hiperventilat que no fa res més que situar dubtes contínuament que en cap cas suma.
La força del President i el seu Govern per declarar, negociar i triomfar només depèn del suport que tinguin. Un delegat sindical que no te el suport dels treballadors, mai podrà negociar en condicions optimes ni aconseguir els èxits que segur els treballadors mereixen. Unitat i tenir clar que sense trencar amb el regim del 78, no construirem res, és el secret per guanyar els embats que tot un Estat ens oferirà els propers dies, mesos i potser anys. Com va dir el President Mas res serà fàcil, i sense unitat res serà possible.
QUE NINGÚ OBLIDI L'OBJECTIU ETERN DEL UNIONISME I LA REACCIÓ, TRENCAR-NOS I FRACTURAR-NOS, I COM FER-HO ELS IMPORTA UNA PUNYETERA MERDA.
RSS Feed
