Ben mirat si diem que la responsabilitat de que el procés estigui aturat, es per la gent de la CUP, segurament ho encertem. Ser anti sistema, assembleari, anti capitalista, d’extrema esquerra, i un punt anàrquic, ja les té aquestes coses. La barreja és tant explosiva com irracional. Dos diputats votant si i vuit abstencions en tenen la culpa per ser on som. Dos diputats que haurien de votar a favor del sistema, del capitalisme europeu i contraris a una certa anarquia. El moment assembleari compta relativament i tal com pinta no ho veiem que si avinguin. La seva coherència els mana.
El 27 de Desembre els de la CUP faran la seva assemblea, que ara si, diuen serà decisòria. Hauran passat tres mesos des de el 27 de Setembre. Quedaran pel dia “H” 13 dies. Menys mal que no se’ls va ocorre convocar-la pel dia 28, dia dels innocents.
Les gran declaracions d’uns i d’altres, paper mullat. “Volem un acord abans de les eleccions espanyoles”, que són el dia 20 de Desembre, ens deien. Res de res. Fins i tot la llunyania, ara, cada dia és més potent.
Corra la brama de que sectors de les CUP, propers a Podemos, CSQEP i BCN en comú, han comprat la seva teoria: “Podemos amb suports, poden trencar el bipartidisme espanyol i l’escenari, seria favorable a politiques d’esquerres, un pacte per fer un referèndum i per reformar la constitució espanyola”. En resum, seria la tercera via de les esquerres. La de les dretes ja fa temps que és “a norris”. Que els de la CUP la comprin obertament suposa mantenir-se en el no a Mas. Condició de les esquerres espanyoles.
Quadra. Allargament de les negociacions. Suports a BCN en comú i a CSQEP a la mesa del Parlament, més el no sistemàtic a Artur Mas de les CUP, CSQEP, BCN en comú, més l’afegitó de la resta d’unionistes, ho corrobora.
CDC i ERC, van decidir participar i tornar a legitimar el Congrés espanyol i la seva legalitat. És una decisió de partit indiscutible. Altra cosa és com és justifica l’oportunitat de desconnectar amb Espanya i no fer-ho.
Les CUP, fidels a la seva coherència no hi participen, però curiosament tampoc les boicotejaran. Seria el més raonable per salvaguardar precisament la seva coherència. Mentrestant Oriol Junqueras i veus destacades de ERC, no paren de fer-los als de les CUP la “gara gara”. “Que si ens sentim molt propers, que si no ens separa gairebé res”. La darrera; la assemblea de la CUP del 27, és com “una nova finestra a l’oportunitat a l’acord”. Igual és per guanyar o recuperar vots, però segur que no ajuda les negociacions. Sobta però, que Sergi Saladié de les CUP, declari que no hi ha cap acord sobre res i que els Junts pel Si no han mogut fitxa. Declaracions que diríem que van en sentit contrari a l’acord.
Creiem que no hi haurà acord. Els 10 diputats de les CUP, han defensat per activa i passiva el no a Mas, i sense que aquesta posició estigui aprovada per cap assemblea de moment, és la que defensen els 10. Serà doncs la “coherència” la qui guanyi. No la independència de Catalunya.
Que anem a unes noves eleccions, ho sap tothom. El que ens preocupa i en te la mosca a l’orella, és el perquè de la insistència des de ERC que l’entesa és un problema de CDC i les CUP.
Guanyar vots, els de les CUP, pel 20 D, i ventar-se’n després, certificarà, que el joc per la independència no ha sigut gaire net. El 20 D no ens juguem res que afecti al procés. El seu resultat però, si que serà rellevant si finalment anem a eleccions al Març.
En Turull, ho ha dit clar a Catalunya Radio a l’oracle; Si es reconverteix el Junts pel Si en un taulell de lluita de partits, no val la pena continuar, perquè no ens en sortirem.
Potser no caldrà que totes les forces planetàries és posin d’acord per fer trontollar el procés, nosaltres solets n’ haurem estat suficients. No haurà calgut ni perdre un referèndum que mai ens han deixat fer.
Podem esperar al 27 D. Que la CUP és refermi amb el seu no a Mas. Les assemblees ja les tenen aquestes coses, i a les hores que? Eleccions. Fer-les no serà un pla B, segur, serà el que toca, però no serà el mateix que ara, i abans del 20 D, CDC, ERC, ANC, Òmnium, Demòcrates per Catalunya, Reagrupament, i la resta d’independents, refermin la seva voluntat d’anar a les eleccions, si és dona el cas, amb la marca de Junts pel Si. No fer-ho, voldrà dir que el tacticisme, sorpassos inapropiats i il·legítims, i traïcions consumades haurà estat el que és perseguia. La independència i llibertat de Catalunya l’excusa.
RSS Feed
