Que ningú s’auto enganyi més. La Assemblea Nacional Catalana va néixer per substituir Reagrupament. Reagrupament va néixer per construir la unitat transversal i va reeixir fins que la Junta liderada pel Joan Carretero va decidir convertir Reagrupament en partit i participar a les eleccions. ER, CiU i les CUP van saber, i les dades ho confirmaven, que tenien un gran adversari polític amb un nou discurs, DUI, que podia fer forat. El van liquidar entre tots. Els calia una eina nova i controlable: la ANC.
ANC ha imatge d’aquella Assemblea de Catalunya, era el relleu necessari. No convocaven els partits. Els partits sempre han sabut que les seves limitacions tumultuàries no tenen res a veure amb la capacitat per captivar vots. Els seus inductors, sabien que els catalans sempre han volgut unitat, però no estaven disposats a renunciar a la parcel·la partidista de poder. Construir un aparell, controlat, i que no tingues poder polític era l’objectiu i tots hi van estar d’acord. Els mateixos que ara diuen que ja no calen manifestacions tumultuàries.
Tots i eren al seu inici: ER, CDC, CUP i la resta. Volien constituir una organització que no competís electoralment, que tingues arrelament territorial i sobre tot que ningú dubtes que els partits no la conduïen. Calia que sembles que eren els socis els que decidien.
Potser no ho sabeu, però durant l’època de la Presidenta Carme Forcadell (militant de ER), tots els actes ha celebrar convocats per la ANC tenien reunions prèvies amb totes les forces politiques. Era la seva transversalitat oculta.
És innegable que com organització, suplidora dels partits, a l’hora de convocar als catalans, el seu èxit ha estat espatarrant. Cal tenir clar que totes les convocatòries, eren i tenien un objectiu mobilitzador mai polític. Fer-ho hauria suposat de facto convertir la ANC en subjecte polític.
Som a 6 de desembre i el 14 de febrer del 2021, si tot va be, tindrem noves eleccions a Catalunya. Ja hem dit que serà una votació especial. És confronten dues estratègies; la de Junts, amb la confrontació intel·ligent i l’1 d’octubre com insígnies de combat per la República, i la de ER, que vol eixamplar la seva base electoral i que aposta per la victòria, sempre, de les esquerres a Catalunya i Espanya, deixant la independència per no sabem quan o mai. Tots els indicadors van a per una República espanyola que diuen federal.
Podem recordar i tornar a insistir amb totes les mal hi fetes del Estat espanyol i els seus Governs, però creiem que a aquestes alçades i desprès del tercer grau, del paper insultant de la fiscalia i d’un exercit que ens vol afusellats, no cal. Per no esmentar el tema econòmic que per Catalunya i els catalans és esgarrifós. Independentistes o no.
El 14 de febrer la ANC no podrà dir ni fer el que fins ara. Demanar el vot per totes les forces que duguin al seu programa que volen la independència, perquè ara és una gran mentida. ER per l’eixamplament electoral i els de les CUP per un nou Referèndum. Per plorar. La ANC fa estona que no és transversal. I tot el que passa al seu Secretariat n’és la mostra fefaent.
La liquidació de la ANC està escrita. Seria bo que ho fes des de la màxima dignitat i posicionar-la amb els que volen la independència ara, seria un bon epitafi i ens sembla que els únics que van per feina són els de Junts. Doncs ja sabeu, finiu amb dignitat, fent que el darrer servei sigui per fer costat als que no és venen a cants de sirena, als que no posen pel davant de qualsevol ideologia Catalunya.
Cap vot per ER i pels de les CUP. Fem possible que Junts, amb Laura Borràs puguin decidir sense cap tallafoc des de el Parlament i el nou Govern com implementem la República ja proclamada.