
Ningú a aquestes alçades pot dubtar que la maquina més exitosa en termes organitzatius ha estat la ANC. La seva transversalitat visualitzada a les distintes juntes, amb membres de diferents partits i independents, sempre han ofert una direcció col·legiada extraordinària. La unitat estratègica de la ANC, sempre hauria d’haver estat el mirall pel PDeCAT, ERC i CUP.
La ANC convoca, i fins ara l’èxit sempre ha estat aclaparador. Sempre amb consignes unitàries i sense excloure res ni a ningú. Per la República, per un referèndum acordat, pel President Carles Puigdemont, per l’alliberament dels presos politics i retorn dels exiliats.
Totes i cada una de les propostes sorgides des de la ANC, sempre han estat al costat de la democràcia, el pacifisme i la defensa dels drets individuals i col·lectius.
La ANC, te ara un objectiu fonamental, que el Govern i Parlament implementin la República proclamada i dos ja en marxa: Primàries transversals per guanyar les institucions per la República, municipis primer, i la del Consum Estratègic de país. I si, tenim la mateixa presa que la dels nostres botxins, ells per sotmetrens i nosaltres per ser lliures.
Ara la ANC, i saben que el judici farsa pot ser el final del procés, fa allò tant basic com exigir al que és varen comprometre JxC, ERC i les CUP; “Estratègia unitària, restitució i implementar la República”.
Sembla que a alguns, els hi rellisca la unitat, SI NO ÉS COM ELLS LA VOLEN, i s’han posat nerviosos. Fins i tot creuen que és poden trastocar els seus plans electorals. La ANC només és planteja donar suport a les accions politiques que serveixin a la República, i lluny de guanyar poder autonòmic.
I si, avui per avui, la ANC ni és controlable ni podran amb ella, per tant millor dedicar energies al mandat de l’1 d’octubre. Seria el més encertat, i segur ens ajudaria a guanyar la partida a tot un poderós Estat espanyol.