La diada de l’11 de setembre d’enguany, gairebé com sempre és va desenvolupar sense incidents destacables. Potser el més destacat va ser l’acció dels d’Arran, jovent de les CUP llançant l’ofrena de AC de forma despectiva al terra.
No discutirem qui te raó amb la quantitat de catalans que hi van ser a la “manifestació concentració”. El que si podem afirmar és que malgrat que ER, l’executiu de la Generalitat i Parlament, i els poders fàctics, que han maldat i treballat per un estadi de conformitat i d’acceptació que diàleg i acords al voltant de concessions autonomistes, és el més factible i que la independència de moment al calaix, creiem va ser un éxit.
Lluis Llach, en nom del Consell de la República, torna insistentment a demanar, potser exigir, la unitat. I ens diu, sense no ho aconseguirem. Llach, obertament ens diu que no tenim unitat.
La Dolors Feliu, Presidenta de la ANC, populista segons ER, i en nom de la ANC fa estona que proposa la construcció d’una llista cívica. La justificació, els partits no van a l’una, i tenint la majoria al Parlament no implementen la República catalana ja proclamada. La conclusió és obvia, la “llista cívica” és l’amenaça als partits independentistes perquè és posin d’acord. Entendre aquesta posició i el perquè és obvi, perquè no tenim unitat.
La ANC és va constituir com l’eina mobilitzadora que cap partit podia tenir. Eina “apolítica”, en termes partidistes, per organitzar les mobilitzacions. L’acord per fer-ho és va pactar entre tots els partits sobiranistes i independentistes. El seu secretariat, ho deixa clar, esta conformat, estava, amb militants de CiU, desprès nomes CDC, ER, CUP i algun socialista despistat o per veure que si cuinava.
Les estratègies partidistes, sobre tot la de ER, han posat la ANC a la picota. Fins i tot han fet corra que son els partits amb representació qui te la legitimitat per prendre les decisions politiques adequades per poble català. Creiem que cap demòcrata ho qüestioni.
La contradicció la tenim servida. Uns que demanen la unitat i la mobilització per triomfar. Altres que nomes des de la representació institucional en tenim prou. Estratègies distintes i divisió assegurada.
De debò algú pot pensar que Junts, ER i CUP faran un front polític i estratègic per la independència. Algú pot pensar que deixar el Govern va ser un caprici per part de Junts. Algú pot pensar que el Consell de la República pretenia i volia ser la força política al exterior per continuar la lluita i que entre tots l’han volguda morta. Algú pot pensar que ER de sobta acceptarà al MHP Carles Puigdemont com el President legítim que ells no van voler investir.
S’ha d’acabar la broma de la unitat entre forces politiques que defensen ideologies distintes abans que el país. Ho sabem la unitat, com la mata de jonc, dona la força, però quan dirigents àvids de poder la fan impossible, el que toca és dir-ho i buscar-la des de altres propostes i posicions.
La ANC no pot conformar-se com una nova opció política i electoral. Fer-ho contribuiria ha fragmentar encara més la proposta independentista. Aquest escenari electoral, ER, Junts, CUP, AC, FNC, més la llista civica de la ANC, segur que només ens pot donar res més que el desastre nacional que no recuperaríem ni amb tres segles més.
Treballar per liquidar ER, Junts i les CUP, i fer el que van fer els moviments independentistes, republicans, socials i obreristes, i fins i tot federalistes a l’any 1931, que va ser construir una alternativa política organitzada, ERC, potser si que tindria tot el sentit. Sabia nova i una nova organització política d’alliberament nacional.
Oblidar que avui els partits son maquines electoralistes engreixades amb el diner públic, que no de la militància, ens situa amb la greu contradicció de com trobar lideratges disposats a tot.
Potser l’únic que podria fer la ANC avui, és anunciar que deixarà d’estar a les ordres dels partits i que l’únic que faran és donar suport a l’organització política que de forma nítida i sense dubtes van directes per aconseguir la independència de Catalunya. La resta, directes a l’autoliquidació. Reagrupament ja ho va intentar i els seu fracàs va ser estrepitós.
RSS Feed
