Ens anem apropant a un nou cicle electoral. Les autonòmiques i les europees. I com no, els partits hegemònics comencen ha engreixar la seva maquinaria a major gloria i col·locació dels seus líders i adeptes.
Des de el 2017 “l’independentisme”, sumant, ha guanyat totes les eleccions a Catalunya. Les primeres que tindrem, que podrien ser aquest any o com ha molt l’any vinent, i segons enquestes i opinions els més provable és que no els partits “pro independència”, no sumin.
No sumar voldria dir que el tercer tripartit format pel PSOE, ER i els Comuns-Sumats-Podemites, està servit. Junts, ni que sumes amb els il·luminats dels cupaires governarien.
Els gairebé més de 700.000 vots del “partit abstencionista” a les eleccions espanyoles i municipals, que van perdre els que diuen ser i voler la independència, marquen un camí escapçat per molt de temps. En diuen decepció, frustració i engany.
Un escenari preocupant. Vots indispensables per governar l’Estat espanyol, Operació Catalunya, acords que cada dia comprovem que de moment no es compleixen, corrupció generalitzada al poder judicial i policial, deute impagable del Estat espanyol i una immigració desbocada, incontrolada i pagada per acords inexplicables.
Dues opcions és van desgranant poc a poc. La ANC (Assemblea Nacional Catalana) i Aliança Catalana de Silvia Orriols de Ripoll.
La ANC amb la proposta d’un llista cívica i AC desflorant com i amb qui fer, el pas electoral de País.
Que la ANC està en desconstrucció per no dir en liquidació, és un fet inqüestionable, Només cal veure com estan i el paper de les territorials arreu de Catalunya.
Existeix la teoria que la transversalitat humana que no ideològica dels associats de la ANC, més les noves estratègies polítiques dels partits que diuen ser independentistes, han permès que un component important d’associats, ara ocupin llocs institucionals i tinguin garantida la soldada.
Sense anar més lluny ahir dia 18 a Palleja i per sorpresa, més de 85 persones entre associats, donats de baixa i no militants a cap organització, al marge d’una edat avançada, vàrem comprovar la disparitat d’opinions, anàlisis i propostes per decidir el que s’ha de fer o voldrien que és fes.
El que si destaquem són les posicions inamovibles per la independència, i que ER, Junts i CUP ja no son les organitzacions que lideren cap procés per aconseguir la independència de Catalunya.
Com fer-ho, quines accions, amb qui i quan començar, que d’això sen diu estratègia, de moment el més calent és a l’aigüera. Comprovar que la transversalitat al carrer era la màxima de la ANC, ahir va quedar pales que només és una declaració d’intencions.
Es la proposta de la ANC, la llista cívica l’alternativa per acabar amb el desgavell desmobilitzador, o de sobte el que se’ns proposa és una forma de pressionar als partits. No ho sabem, però el que si sabem és que al si de la ANC i sense preguntar-ho tenim els a favor i els detractors. Una proposta que no uneix i que divideix, probablement no és la millor proposta.
El que si sabem és que de moment ni ER, ni Junts, ni els cupaires ens diuen ni proposen cap camí per implementar la República ja proclamada. La ANC creiem que tampoc.