
És indubtable que els vots de ER han obligat al Sánchez, i de retruc al PSOE a un pacte per la investidura, que no per la estabilitat per tot el mandat. Això diuen, tot i que els de ER han venut que també compren el pacte entre el PSOE i UP pel seu contingut social.
Si no hi ha cap contrarietat Pedro Sánchez serà president d’Espanya nació, no del Estat que el seu cap ja ho és el borbó i de forma vitalícia el dimarts 7 de gener del 2020.
El pacte d’investidura entre ER i PSOE, malgrat les seves vaguetats, podria ser i tenir un punt d’inflexió que els catalans sempre dialogants i negociadors hauríem d’aprofitar. Que ningú pugui dir que malgrat tenir una repressió judicial i policial galopant els catalans no ens hi posem be.
Aviat farà 8 anys que tot va començar, esperar uns mesos per certificar que Espanya i el seu Estat volen acabar amb la confrontació, la repressió, i obert a parlar de tot a través d’una taula de negociació, o re confirmar que amb Espanya, els espanyols unionistes i el seu Estat franquista no hi ha res a fer, és un preu que podem pagar.
És un preu baix que podem pagar si el comparem amb el que ja hem pagat. Si tot plegat és per més peix al cove, a les hores no calia cap negociació estratègica, només calia posar en valor social el preu com feia el Pujol, amanit amb un polsim sobiranista i ja està. Ho veurem i segur que no trigarem gaire. De podria ser, a tenir en va un bon tros, i el poder quan és te ja no és un supòsit i quan el té l’adversari o enemic, els catalans ja sabem que vol dir.
És un fet i no empíric que ER viu millor amb les esquerres. Els hi és igual don siguin. El seu nom ho diu tot “Esquerra”. Lo de Republicà és el de menys. Fins i tot tenen un President monàrquic com el Marques de Tarradellas. Per tant estava cantat que ahir avui i quan sigui ER si és determinant, primer els seus “germans” encara que tinguin un GAL, siguin uns corruptes, ens facin un 155, ens hagin fet una LOAPA, ens hagin raspallat l’Estatut. A la família al final se’ls perdona tot.
És possible, i no voldríem ser malpensats, que els de ER volen eleccions autonòmiques quan abans millor. Per altres raons nosaltres també. Treure redit el seu centrisme sobrevingut, que ja no és d’esquerres, més una taula de negociació i uns certs reconeixements sense efecte, són un bon escenari per guanyar eleccions. En cap cas, perquè no som mals pensats, l’ajut institucional i mediàtic espanyol i tindrà res a veure per guanyar-les, segur.
Creiem, millor, estem convençuts, per molt que ens foti el mentrestant, que el MHP Quim Torra ha de presidir la mesa de negociació. Serà el primer tast per saber que fa el govern espanyol i qui envia dels seus. Una taula transparent, amb informació puntual i sobre tot quins són els seus continguts i avenços.
Mentrestant però haurem de conviure amb la repressió, els nostres politics a la presó, exiliats, inhabilitacions i en Jordi Ros que ja porta, per ser del CDR, 103 nits en aïllament com un criminal. És el que ha decidit ER. Amen.