Una manifestació que tothom qualifica d’històrica. Unes actituds i comportaments modèlics extraordinaris que han donat la volta al mon, han certificat, dues coses; Que som una Nació i que tot el que ens proposem fer, és vol fer democràticament, legalment i pacíficament.
No tenim, perquè a dia d’avui no existeix cap mecanisme que ho faci possible, comptar quines són les voluntats de cada un dels ciutadans. La “maquina” que ho fa possible, és diu URNA i unes regles addicionals. Cens, Collegis electorals, Control dels col·legis, Seguretat i una llibertat absoluta per fer la campanya defensant projectes politiques, determinen que el resultat sorgit de la “maquina”, sigui acceptat i reconegut.
Aquest 11 de Setembre, el 1.800.000 de catalans, cridaven i cantaven. Volem votar i independència eren els crits majoritaris. Cap distinció de partit. La transversalitat de la societat civil, també va ser exemplar. La manifestació d’aquest 11 és del poble català i ningú s’ha la pot fer seva, és de tots i mentrestant mantinguem la unitat política, n’estem convençuts que ens en sortirem.
Comptar-nos és ara el repte. Saber qui vol la independència, qui vol tenir més autogovern i qui vol continuar com ara és imprescindible. Saber quines són les majories, ens ha de donar la solució.
La força dels procés, ara és dual. La ciutadania és la força majoritària i la unitat política amb el lideratge del President Mas, en són els pilars. De moment la ciutadania no ha comés cap error que posi en perill el Procés. S’espera que els politics tampoc ho facin.
Ara bé, ens cal fer-nos la següent reflexió. Hem de tornar ha fer una consulta no vinculant, que ja varem fer començant per Arenys de Munt, a pesar i contra la legalitat de l’Estat del que en som part. Ahir la ciutadania volia votar, cert, però volia votar per decidir de debò.
Ara més que mai i després de la voluntat expressada pel President, els hi hem de fer costat. Una voluntat popular sense els mecanismes democràtics adequats, poden convertir-se en fum. Ara ja no en tenim prou amb els entreteniments tàctics, que temps ençà han servit per crear consciencia. Ara, Catalunya necessitarà reconeixements internacionals i si els catalans volem votar, però sense subterfugis, hem de pensar que el camí ha de ser escrupolosament democràtic i legal.