ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ANEM PER FEINA I FEM MEMÒRIA

10/5/2020

0 Comments

 
Picture

Doncs això anem per feina. Fem-ho, tenint clar que tot i que “l’independentisme” té totes les cadires del Govern i la majoria de Diputats al Parlament, hem passat d’un Govern que volia ser efectiu a un Govern on la deslleialtat és a l’ordre del dia i del Parlament ni hem parlem per la vergonya que patim.

El MHP Quim Torra, desposseït de l’acta de diputat, gracies a la decisió de la Mesa del Parlament, i per motius tant obvis, com la incapacitat de governar junts i al hora tenir estratègies consensuades. Si, ER i JxCat estant en guerra permanent, tot i que ara atenuada pel virus.  Els de les CUP, de moment,  al purgatori triant si van al cel o l’ínfer. Per confirmar el que diem, ER a través del seu President Oriol Junqueras, vol eleccions i JxCat dient que ara no toca.

La lluita fratricida entre ER i JxCat ha impedit tenir l’alcaldia de Barcelona, la Diputació de Barcelona, consensuar alcaldies importants com la de San Cugat i moltes altres institucions. Segur que els politòlegs i analistes de ER i JxCat ara volen que les seves organitzacions se’n surtin el millor que és pugui del san crist que tenim amb la pandèmia i del que ja és comença ha visualitzar com el crack econòmic del 2020.

A ER no els hi fa patxoca que JxCat vulgui la independència. La seva insistència és preocupant; són els convergents, són la dreta catalana, alguns fins i tot van més lluny, són els del 3%. Curiós que la dreta, els convergents, els del 3% paguin el mateix preu que els de ER. Presó i exili i multes estratosfèriques. Ni aquest fet ha permès que ER i JxCat tinguessin la mateixa estratègia al hora d’establir la defensa o denuncia de la justícia espanyola. A, però estan junts al Govern més efectiu del mon mundial.

Podríem omplir pagines i pagines criticant i veien els desencontres dins l’ independentisme. Independentistes arreu del mon se’n fan creus de la nostra gran capacitat per desaprofitar “momentums” extraordinaris. Però no ho farem. Avui volem ser el màxim de realistes i constructius.

També és important saber que l’ unionisme espanyol governant no te cap escrúpol per pactar i fer el que calgui, entre ells, si la unitat d’Espanya corre algun perill. El ribot al Estatut i l’aplicació del 155 ho va deixar, si calia, encara més clar. Qui pretengui fer-nos veure i creure que els espanyols unionistes són uns demòcrates complidors de les lleis, de totes, directament menteix.

No cal insistir “Espanya nació i el seu Estat”, mai negociaran ni acordaran amb Catalunya el dret d’autodeterminació. Tot diàleg i negociació queda reduït a prebendes de gestió i parcel·les amb ínfules de poder, que només serveixen pels partits i abaratir els somnis de futur. Cal afegir que l’espoli i anorreament de la nostra llengua i historia va en el mateix paquet.

Un nou “nosaltres” per un nou “momentum” ens proposa Francesc Abad (article seu publicat al Bloc Dies de Fúria el 1 de maig). Té raó. El problema però és diàfan. Les actuals direccions politiques – partidistes, tenen tal desencontre que fa gairebé impossible un “nosaltres” per un nou “momentum”. És pot reconduir la situació? I tant. Sobre tot saben que el “nosaltres” el varem fer efectiu, i amb nota l’1 d’octubre del 2017. Va ser el poble qui defensà les urnes amb uns politics que semblava anaven a totes. Teníem el “momentum”, però algun dia sabrem qui va trair o és va cagar a sobre.

Si volem un “nosaltres” i un nou “momentum”, ens cal que ER, que s’autoanomena partit independentista, abandoni d’una vegada les posicions defensades al 1918 per Francesc Layret, acompanyat per Companys, Pinilla, Ventós i Noguer i Comet, que en una conferencia del Partit Republicà Català, deia: “Cal dir el que és pensa, agradi o no agradi a la gent, i és per aquest motiu que vull parlar amb absoluta diafanitat per a començar dient amb una prèvia declaració, que jo no soc separatista. Si ho fos ho proclamaria i ho defensaria, però no ho soc, de manera que quan parlo del reconeixement de la nacionalitat catalana em refereixo al seu ple i absolut reconeixement polític, econòmic i administratiu, dintre de la República Federal espanyola. (Estret del Llibre, Vida i mort de Lluis Companys, per Josep Mª Poblet any 1976 Editorial Pòrtic, escriptor i diputat per ERC).

Un nosaltres nou és possible?. Tant possible com ho va ser la fundació de ERC. La fundació de ERC es va fer al Març del 1931. Gairebé un mes abans de les eleccions municipals del 14 d’abril don esdevindria la segona República espanyola que a Catalunya és volia federal i no va ser.

A la Conferencia de Sants, Salvador Albert, Lluí i Vallescà, Humbert Torres, i Joan Lluis Pujol i Font foren els encarregats d’elaborar la ponència de constitució d’un nou partit, que és bategaria amb el nom de Esquerra Republicana de Catalunya. Els seus primers dirigents varen ser Francesc Macià anomenat President i Marcel·lí Domingo, Jaume Aiguader i Lluis Companys. Com a representants adjunts foren elegits; Ignasi Iglesias per Tarragona, Miquel Santaló per Girona, Joan Casanovas per Barcelona província, Pere Comes per Barcelona ciutat i Ricard Palacín per Lleida.

I va ser possible perquè les darreres experiències, la darrera de la Mancomunitat, fracassaven i topaven amb el Madrid castís i borbònic i la Espanya ancestral.

Calia un nou producte polític engrescador, que connectes amb el poble. Esquerra Republicana de Catalunya, se’n va dir. El nou partit sorgit del moviment republicà, de centres republicans, del Partit Catalanista Republicà, d’Estat català, i des de l’opinió que publicacions com La Nau, La Publicitat, Solidaritat Obrera, L’Opinió,  ho van  fer possible, dient que el nou partit, “era catalanista i república no confessional, i tampoc no pas de classe, pròpiament dit, però que pretenia interpretar el sentiment del poble en el més alt sentit de la paraula, o sigui del treballador del menestral i de l’home de carrera amb amplis horitzons”. I afegien: La gent de ERC que ho fossin de debò, havien de pensar menys amb els seus interessos i més en els del comú; havien de ser justos fins on és possible, poc mesquins i àmpliament generosos.

La nostra divisió serà la mort de Catalunya. NI Felip V ni la seva dinastia, ni las dictadures, ni les Repúbliques espanyoles, ni la dictadura franquista ho han aconseguit. Ara al segle XXI de moment tenim presos i exiliats i aviat no serem ni comunitat autònoma, serem com sempre una “Región española con cuatro provincias”.

Estratègies diferents, deslleialtats consumades, privilegis partidistes, promeses traïdes, i una creença que amb Espanya el diàleg i la negociació ho arreglarà tot, creiem que el que se’ns ofereix és un futur negre i poc engrescador.
​
Avui i desprès del darrer cop d’Estat, el de alarma, i si volem un “nosaltres” efectiu i un “momentum” també efectiu, ens cal emmirallar-nos amb els nostres històrics i construir la nova resposta política i organitzada que ha de sortir de les cendres de ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, La Crida, DC, la ANC i Òmnium. Ells, la generació de finals del XVIII i principis del XIX ho van fer possible. Perquè nosaltres no? La gent hi és, només cal generositat i admetre que no tothom pot liderar escomesa tant extraordinària, la independència de Catalunya, però si estar amb el “nosaltres” i preparat pel nou “momentum”, que segur tindrem, alliberats d’aquesta pandèmia.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.