Un dels arguments més potents i per cert, no te res ha veure amb qüestions identiteries, és la lenta però inexorable recentralització del poder administratiu don Espanya i els espanyols creuen que mai haurien d’haver sortit.
La darrera enquesta a Espanya és demolidora, dos de cada tres espanyols volen la fi de les autonomies. La política i l’opinió arreu d’Espanya van de la ma. Els espanyols, una gran majoria, accepten que la seva nació està en perill i que són els nacionalismes perifèrics els responsables. També de la situació econòmica que pateix Espanya per culpa d’unes autonomies malgastadores i poc solidaries, concretament Catalunya. Euskadi i Navarra i Ceuta i Melilla queden excloses.
L’estratègia del PP, amb el recolzament del PSOE quan fa falta i del silenci dels “protocomunistesecologistesverds”, és subliminal i efectiva. Ara mateix Catalunya ni paga als proveïdors, ni te control sobre el comerç, tampoc sobre els ports ni aeroports i el que és pitjor és ofegada pressupostàriament i estructuralment amb comunicacions. Per rematar-ho cada una de les propostes que fa i aprova el Parlament, és automàticament recorreguda pel govern espanyol i d’altres al TC i suspesa immediatament, ho diu la llei espanyola.
En tenim d’altres d’arguments, però tant s’ha val. El que més ens costa d’entendre, és que a dia d’avui, encara tinguem catalans de tota mena i classe disposats a buscar terceres vies o federalismes democràtics inviables. De fet, també ens costa d’entendre veure com tots els unionistes són contraris a la llista de país, i aquí en tenim que amb arguments peregrins de sociologia fan exactament el mateix. Catalunya continua emmagatzemant arguments a favor de la independència, ara només cal que els que la volem per sobre de tot, l’encertem i donem la majoria als que presentin una candidatura transversal i de país perquè tot quedi ben clar.
Cal començar a parlar del vot útil votant aquella candidatura que de forma transversal representi Catalunya. La resta que facin el que vulguin.
RSS Feed
