Sembla que a dia d’avui encara hi ha gent que defensa la transició, el regim del 78, com una victòria democràtica. 39 anys són prous com per fer balanç i avaluar el nivell de democràcia que les institucions de l’Estat espanyol tenen. D’entrada posar en quarantena la separació de poders no és gens agosarat. Situar a la justícia espanyola i la seva eficàcia en vermell tampoc ho és. I així podriem continuar.
La Constitució del 78 va entomar la forma d’Estat, monarquia sense cap debat públic i popular. Va entomar sense ni preveure futures revisions la legalitat franquista. La justícia franquista i la seva juridisprudencia en cap cas és va qüestionar. També és va voler tancar amb un forrellat etern les mal hi fetes del franquisme. L’exèrcit, franquista de soca rel, i com no podia ser d’altra forma va imposar uns quants articles de la Constitució, la roja i gualda i l’himne borbònic i franquista “manu militari”.
Una Constitució que no va fer ni una referència a la II República espanyola, legal, legitima i votada per la ciutadania. Cap reconeixement a la Constitució de la República. Cap reconeixement als seus avenços socials i sobre tot cap condemna al cop d’Estat del 18 de Juliol del 1936.
Els que tenim certa edat, com l’Àngels, no només varem patir el franquisme i plorar als nostres assassinats vilment pel franquisme, sinó que se’ns va dir que havíem de reconciliar-nos, sense res a canvi, amb els botxins dels nostres estimats. Ens van dir que passar del franquisme a una democràcia compartida amb els nostres botxins era el màxim que ens podien oferir.
El problema és que desprès de 39 anys de “democràcia”, els republicans i demòcrates hem constatat que la transició, malgrat ser on som, és una entelèquia de base franquista. Pretendre dir-nos que Franco no va ser un colpista, que no va signar penes de mort, que el franquisme va ser una oasis de pau, i dir-nos que els republicans eren pràcticament uns terroristes, ha impedit que persones com l’Àngels Martínez puguin combregar amb el constitucionalisme d’arrel franquista.
Constatar que són les esquerres espanyoles els que més defensen el regim del 78, la Constitució i els seus símbols d’arrel franquista, per damunt dels drets dels ciutadans, ens entristeix. Que les dretes hereves del franquisme ho facin és normal.
Avui però, constatem per primer cop que les esquerres espanyoles i les seves derivades ja no representen a molts afiliats i votants. La gent comença a veure i comprovar que la fusió ideològica entre els líders d’esquerres i dretes és un fet i la certificació la tenim a Catalunya quan el Diputat Joan Coscubiela és aplaudit generosament pel PP, PSOE, Ciutadans i la meitat del seu Grup parlamentari.
RSS Feed
