Aquest cop qui no fa la “puta i la Ramoneta”, és ERC. Clar i català entrarem al govern si tenim data i pregunta, és pot dir més fort però no més clar. ERC no només demostra que vol ser un soci lleial, sinó que estan disposats ha ser govern, si és compleix la premissa circumscrita en el pacte signat entre CiU i ERC. Fixi vostè quan i que hem de decidir els catalans i ens tindrà a totes, diu en Junqueras.
El president Mas, pot si vol i les vegades que cregui convenient, fer rodes de premsa per dir el que cregui oportú, però el que no hauria de fer és reclamar compartir responsabilitats, sense complir els acords que ha signat amb ERC pel pacte per legislatura.
Que tothom entengui de dins i de fora, que volem un procés escrupolosament democràtic i legal, està be. Esperar indefinidament el que ja sabem, pot suposar un contrasentit. Dilatar en el temps la data i la pregunta i treballar per ampliar l’espectre social i polític que recolzi el procés, és senzillament encomia ble, si no fos perquè el PP i els del PSOE, ja fa estona que han pres posicions i les expliquen amb prou claredat, ells no recolzaran cap dret ha decidir sinó tenim l’autorització d’Espanya. Mentrestant ells fan campanya pel NO, ara escapçar el dret ha decidir n’és el seu objectiu.
El president Mas, té dos contractes signats, un amb els seus votants i el dret ha decidir i la consulta són els seus eixos politics de major rellevància. L’altra amb ERC, anomenat “Pacte per Legislatura”, on a més d’acords de gestió i pressupostaris, comparteixen la columna vertebral per aquesta legislatura, fer una consulta on els catalans puguin decidir, independència o Autonomia.
Aquesta exposició és objectiva i contrastable, és ha dir certa, per tant no entenem l’obcecació del President Mas en demanar reiteradament que ERC i o els socialistes s’incorporin al govern. El Sr. Navarro ja ha dit que no que ell no treballa per la independència, i els de ERC han tornat ha reiterar que la disposició hi és, només cal una data i la pregunta i ells estan disposats per ser-hi.
Qui té la pilota a la seva teulada és en Mas. Potser el fet de no dirigir-la adequadament, és el que està provocat una intenció de vot que no afavoreix al seu partit. La ciutadania pot fer un acte de patriotisme integral en un moment determinat, i fins i tot pot arribar ha entendre les dificultats per las que passa la Generalitat i Catalunya, però el que no entendrà, pel seu cost, és el fet de retardar la data i la pregunta.
Qualsevol data és bona, però els d’aquí ens decantem amb una coincidència perfectament possible amb les escoceses. Un any i mig és temps suficient per saber si l’estat espanyol és comportarà com els anglesos i també és prou temps per saber definitivament que vol i qui està ha favor o en contra de que els catalans votin.
No hi veiem cap problema per establir la data i la pregunta, fins i tot és pot proposar que el dia “18 de Juliol” és proposa com data per decidir i establir la data i la pregunta. Ara, la part més feixuga ja l’hem fet. Declaració de sobirania, Consell per la transició nacional, Comissió pel dret ha decidir.
El full de ruta, funciona, el que no funciona i no sabem perquè, és decidir quan fem la consulta, i de quina pregunta farem. Sembla que només ho podrem fer si tenim la quadratura del cercle.
Si el President Mas no entén que una data i una pregunta resolt el problema de credibilitat i potser de país, senzillament vol dir que estem davant d’una renuncia d’objectius, si més no a curt termini. Espanya en cap cas posa fre als seus objectius i en Duran i Lleida tampoc.
Sr. President, vostè pot demanar a tota l’oposició una alternativa de pressupostos, cosa que ja sap que no faran. Però el que no pot fer és compartir responsabilitats sense fer cap gest, amb els socialistes ja ho sap, si renuncia al dret ha decidir els te, amb els de ERC, els té ja mateix sense cap renuncia, només cal una data i una pregunta. Com sempre vostè decideix, però sàpiga que ara el temps cada dia que passa és més curt. para modificar.
Estem farts d'haver de demanar perdó per existir. Joan Fuster
El president Mas, pot si vol i les vegades que cregui convenient, fer rodes de premsa per dir el que cregui oportú, però el que no hauria de fer és reclamar compartir responsabilitats, sense complir els acords que ha signat amb ERC pel pacte per legislatura.
Que tothom entengui de dins i de fora, que volem un procés escrupolosament democràtic i legal, està be. Esperar indefinidament el que ja sabem, pot suposar un contrasentit. Dilatar en el temps la data i la pregunta i treballar per ampliar l’espectre social i polític que recolzi el procés, és senzillament encomia ble, si no fos perquè el PP i els del PSOE, ja fa estona que han pres posicions i les expliquen amb prou claredat, ells no recolzaran cap dret ha decidir sinó tenim l’autorització d’Espanya. Mentrestant ells fan campanya pel NO, ara escapçar el dret ha decidir n’és el seu objectiu.
El president Mas, té dos contractes signats, un amb els seus votants i el dret ha decidir i la consulta són els seus eixos politics de major rellevància. L’altra amb ERC, anomenat “Pacte per Legislatura”, on a més d’acords de gestió i pressupostaris, comparteixen la columna vertebral per aquesta legislatura, fer una consulta on els catalans puguin decidir, independència o Autonomia.
Aquesta exposició és objectiva i contrastable, és ha dir certa, per tant no entenem l’obcecació del President Mas en demanar reiteradament que ERC i o els socialistes s’incorporin al govern. El Sr. Navarro ja ha dit que no que ell no treballa per la independència, i els de ERC han tornat ha reiterar que la disposició hi és, només cal una data i la pregunta i ells estan disposats per ser-hi.
Qui té la pilota a la seva teulada és en Mas. Potser el fet de no dirigir-la adequadament, és el que està provocat una intenció de vot que no afavoreix al seu partit. La ciutadania pot fer un acte de patriotisme integral en un moment determinat, i fins i tot pot arribar ha entendre les dificultats per las que passa la Generalitat i Catalunya, però el que no entendrà, pel seu cost, és el fet de retardar la data i la pregunta.
Qualsevol data és bona, però els d’aquí ens decantem amb una coincidència perfectament possible amb les escoceses. Un any i mig és temps suficient per saber si l’estat espanyol és comportarà com els anglesos i també és prou temps per saber definitivament que vol i qui està ha favor o en contra de que els catalans votin.
No hi veiem cap problema per establir la data i la pregunta, fins i tot és pot proposar que el dia “18 de Juliol” és proposa com data per decidir i establir la data i la pregunta. Ara, la part més feixuga ja l’hem fet. Declaració de sobirania, Consell per la transició nacional, Comissió pel dret ha decidir.
El full de ruta, funciona, el que no funciona i no sabem perquè, és decidir quan fem la consulta, i de quina pregunta farem. Sembla que només ho podrem fer si tenim la quadratura del cercle.
Si el President Mas no entén que una data i una pregunta resolt el problema de credibilitat i potser de país, senzillament vol dir que estem davant d’una renuncia d’objectius, si més no a curt termini. Espanya en cap cas posa fre als seus objectius i en Duran i Lleida tampoc.
Sr. President, vostè pot demanar a tota l’oposició una alternativa de pressupostos, cosa que ja sap que no faran. Però el que no pot fer és compartir responsabilitats sense fer cap gest, amb els socialistes ja ho sap, si renuncia al dret ha decidir els te, amb els de ERC, els té ja mateix sense cap renuncia, només cal una data i una pregunta. Com sempre vostè decideix, però sàpiga que ara el temps cada dia que passa és més curt. para modificar.
Estem farts d'haver de demanar perdó per existir. Joan Fuster
RSS Feed
