Tot plegat pot arribar ha ser “esperpèntic”. El full de ruta, el procés són paraules que les carrega el diable. Segurament, deu ser per això, que els que “lideren”, ens van sorprenen dia si i d’altra també. Entrevistes, Mas amb el Felipe, i declaracions com les d’Homs a Madrid, per un motiu o un altre, aixequen polseguera. “Cinc minuts” triguen el Junquera o el Fernández a respondre i embolica que fa fort.
Els espanyols del PP i PSOE fan la seva feina contra els catalans i Catalunya. Uns fan lleis amb l’objectiu d’anorrear-nos legalment i els altres, comparses conversos, ens fan por.
Ens cal tornar a fer pedagogia a les Espanyes, quan sabem el pa que si dona? La resposta ens la donen amb tal contundència que només aquells que en el fons no volen la independència, són els que defensen terceres vies i enteses submises. Els que anem a fer Vies, tenim clar que no hi ha res a fer.
El nostre “procés”, en cap cas és millor ni pitjor dels que s’han donat al llarg de la Historia. És el nostre i com que amb els que ens l’hem de veure no són normals, gairebé podem afirmar que el nostre “procés” serà irrepetible.
Tot procés te un principi i un final. El nostre va començar al 1714, tot i que després de la sentencia del TC espanyol contra Catalunya, a agafat una empenta que de moment ja és històrica. Ara cal arribar a la fi de tot plegat i la resolució del procés serà, o una victòria del poble català o una derrota total. Els termes dels espanyols, que en cap cas són politics, ara només són “legals”, i la seva aposta des de el principi del “procés” sempre ha estat prou clar, anorrear tot allò que sigui català i convertir-nos amb espanyols. Volen guanyar i sense cap concessió.
Ho sabem, en som conscients i tot i així donem i fem coses que no només no beneficia el procés, sinó que fins i tot el complica. En lloc de potenciar el bloc transversal per la independència, fem el contrari. En lloc de fer costat al nostre President, callem quan l’ataquen i el critiquem quan actua.
Ni CiU, ni ERC, ni la CUP ni aquells que volen exercir i diuen que els catalans i tenim tot el dret a votar, lideren el procés. El president Mas i el seu govern tampoc.
La màxima dels grans estretegés per vèncer en una batalla, era dividir a l’enemic. Aquí, de seguir així, no caldrà, nosaltres solets en som especialistes a l’hora de dividir-nos.
Un sol líder per liderar el procés. La resta a les seves ordres. Ho ens convertim en un “exercit” de demòcrates i patriotes, amb una sola veu i un sol objectiu o ja fa estona que hem perdut.
És possible que cap dels que lideren ara el procés, ens convinguin. Sortir d’aquest entrellat és possible. Unes “eleccions autonòmiques” ens dibuixarien l’escenari que segur seria clarificador. Veuríem qui vol la independència i qui no i al mateix temps acabaríem amb el degoteig divisor intern i sobre tot acabaríem amb el patiment de ser part d’un estat que ens maltracta qual proxeneta. Així, com anem ara, no anem be i en algun moment ja sabem que haurem de trencar la legalitat espanyola, doncs fem-ho i deixem-nos de pedagogies i d’altres collonades que només serveixen per dividir-nos.
RSS Feed
