Per fi tenim un acord, de moment preacord, que dibuixa amb prou claredat tres conceptes politics d’una rellevància incontestable. La data, el 27 de Setembre del 2015 per comptar-nos els que volem la independència. L’iniciï del procés constituent, incloent-hi l’elaboració d’una Constitució i posterior legitimació i proclamació de la Independència amb un referendum. I que el procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d’aquesta declaració.
És un bon acord. Nosaltres i afegim que és excel·lent. Deixa oberta la porta al darrer acord per guanyar el 27, fer la “Llista de País”. És un acord obert, intel·ligent, generós i sobre tot democràtic.
Aquest preacord - ja diran quan és converteix en acord definitiu - concreta que els Programes politics de las “candidatures sobiranistes” han de deixar clar com a punt primer i destacat que votar-les suposa un pronunciament favorable a la independència de Catalunya.
Destaca també que l’eix nacional i social són indestriables i que per tant cal fer una aposta decidida per la recuperació de l’estat social, especialment en educació, sanitat i pensions.
Fer de Catalunya un nou Estat te sentit si s’explicita en el projecte el que la transició espanyola no ens va deixar fer, incloent-hi la regeneració política i social, i el preacord ho te en compta. Excel·lent.
Tenim un preacord amb la data, amb procés constituent i amb un programa base, polític i social. Aquest preacord l’han signat els partits majoritaris i la societat civil. CDC–Reagrupament independentista, ERC, la ANC, òmnium i l’AMI. Fins aquí era el que s’esperava.
Ara bé, el que no entenem, sobre tot perquè el preacord s’ha fet amb i signat per “l’esquerra”, diuen, amb el “centre dreta”, diuen, amb la societat civil amarada de transversalitat, amb una Associació de Municipis per la independència de tot color polític, i ERC és nega a concorre el 27 amb una llista de país. Llista que totes les enquestes la donen guanyadora. Llista de País que possibilita un govern de transició de 18 mesos lluny de les lluites partidistes. Llista que permet llegir el resultat sense cap tipus d’interpretació que no sigui el caràcter plebiscitari pactat. Llista que permetria a tothom votar-la, doncs en cap cas seria ni de dretes ni d’esquerres, seria de País i el Preacord signat ho permet i fins i tot ho demana.
Nosaltres no tancarem el debat sobre la Llista de País, sobre tot perquè a nosaltres ens mena la nostra pàtria Catalunya i no el partit. Ho fem perquè creiem que no ens podem arriscar a perdre el 27 i si els darrers 11 de Setembre varen commocionar al mon, per la seva pulcritud democràtica, també ho va fer la seva transversalitat i unitat. Renunciar a la unitat per uns vots “esquerranosos o dretanosos”, no és motiu per renunciar-hi. I si ni han d’altres, de motius, els catalans tenim tot el dret ha saber-ho. Sobre tot perquè ara el que ens juguem és ser lliures i amos del nostre futur o no.
RSS Feed
