Els internacionalistes socialistes i d’esquerres catalans, la van “cagar”. Ells pensaven de forma idíl·lica, que amb els que volien ser d’esquerres, socialistes i espanyols, podien fer futur i companyonia. Ara, altre cop i mireu que n’és cansat el tema, els socialistes espanyols, és refermen amb el que volen i han volgut sempre, “una Espanya pels espanyols i prou”. Els matisos de si bilateralitat, ordinalitat o competències, és tornen ha situar en el terreny de la negociació i d’una possible modificació de la constitució espanyola. Modificació impossible donada la dificultat d’obtenir les majories qualificades, majories que només són possible si els espanyols de dretes i d’esquerres ho acorden.
Voler recuperar ara, després de 35 anys, les nacionalitats i un finançament just, és una broma, no ja de mal gust, és d’una hipocresia galàctica. Els socialistes espanyols, que han governat amb majories absolutes, han estat responsables de “l’ocàs català” i del foment del anticatalanisme, que com sempre ha restat compartit amb els neó franquistes del PP.
Els socialistes espanyols ens han insultat exactament igual que els del PP. Els socialistes espanyols han impedit que la nostra llengua, el català sigui llengua oficial a l’estat espanyol i a Europa, els socialistes espanyols, han impedit amb les seves politiques, quan han governat, que Catalunya sigui competitiva, els socialistes espanyols, estan en contra del federalisme si no és de base espanyola, els socialistes espanyols volen que tot el poder polític i econòmic estigui concentrat a la capital de l’estat, Madrid, exactament igual que la gent del PP, els socialistes espanyols en boca dels seus insignes dirigents (Jauregui) ens diuen que els catalans no tenim dret ha decidir si som espanyols o no.
La trobada a Andalusia dels socialistes espanyols i els seus acords, fan inviable un partit dels socialistes catalans federats amb els espanyols, millor dit, és possible si els catalans accepten les tesis espanyoles.
Socialisme és sinònim de “llibertat i democràcia” i ells haurien del ser els primer en defensar, com no pot ser d’altre forma, el que qualsevol poble que vol ser-ho, te tot el dret ha decidir el seu futur. El socialisme espanyol aquest cap de setmana s’ha submergit en la misèria política i social, i de ben segur que ho pagarà car. El socialisme espanyol ni és de classe ni és d’esquerres, només és espanyol.
Un socialisme que no vol la lliure autodeterminació d’un poble, és qualsevol cosa menys un partit democràtic. Un partit que s’oposa a que els ciutadans puguin exercir lliurement el seu dret al vot, s’apropa més a moments totalitaris que als espais de llibertat necessaris per aprofundir en la democràcia i en la justícia social.
Aquest cap de setmana, els socialistes espanyols han enterrat al PSC, i ara, hem de suposar que voldran fer néixer, i ara si sense subterfugis, el no nou nat el “partit socialista obrer ESPANYOL de Cataluña”. Aquest vol ser el seu darrer pas, que va en consonància amb la recentralització política i de competències que les FAES i el PP duen a terme ara.
Si oblidem la historia, estem condemnats a repetir-la. Karl Marx
RSS Feed
