El nostre President Mas, vol i està carregat de bones intencions, fins i tot i amb l’ajut de juristes de casa li facilita la feina al president Rajoy. Existeixen quatre vies legals per fer un referendum, només cal la voluntat política per fer-ho possible. D’això se’n diu optimitzar recursos públics. El resultat ja el sabem amb la carta resposta que avui, dia 14 de Setembre, ha rebut el president Mas.
Rajoy ha respost marcant paquet i amb tot un seguit d’advertències, més a prop de l’amenaça que d’altra cosa. La resposta i de forma deslleial, ja la va comunicar la vicepresidenta espanyola el divendres 13 de Setembre. “El govern espanyol mai acceptarà un referendum que sigui un atemptat contra la unitat d’Espanya”. Per tant, tenim el primer NO servit.
Amb tot, cal llegir detingudament la carta resposta d’en Rajoy. Destaca per plantejar una crida al diàleg per resoldre les diferencies politiques, i reclama, millor dit exigeix lleialtat constitucional i respecte al marc jurídic actual. Fer-ho és l’únic exercici de legitimitat dins del marc jurídic actual.
El missatge va dirigit als politics, als catalans que volem la independència i especialment al Mas. No només “no és possible” en termes legals cap referendum, sinó que el govern del PP, s’oposa a qualsevol pacte polític que ho permeti. L’amenaça velada al President Mas és contundent, no complir i ser deslleial a la constitució i al marc jurídic actual te un cost. Aquest és el missatge de la missiva. A la ciutadania ens diu que millor un bon pacte fiscal a negociar per l’any 2015 que res.
La resposta serà utilitzada pels mateixos que defensen la dependència amb Espanya, per tant, ara, no accelerar el procés, amb la nova llei electoral, pot suposar un major desgast polític pel President i pot permetre una utilització de caire partidista orquestrada des de Madrid. Caldrà explicar que en cap cas era el que és demanava negociar, i si la resposta pretén dilatar i frenar el procés, s’ha de combatre ajustant la data i la pregunta de la consulta. La única prioritat ha de ser posar data i pactar la pregunta al Parlament, fer-ho neutralitzarà el desgast polític del president i obriria les portes a que ERC, si o si, entri al govern.
Cap estat ni cap organisme internacional, obligarà a l’estat espanyol i al seu govern perquè es faci un referendum. Som a l’era dels estats i dels seus interessos i entre ells i sense cap regla escrita existeix un codi de suport mutu. Catalunya tindrà aliats en la mesura que demostrem que som un poble o quan els politics prenguin determinació, mentrestant no badaran boca.
Iniciar ara una negociació que en cap cas consideri com prioritari que el poble català decideixi, seria una traïció en tota regla i pel que diu el President això és impensable. Tenim doncs dos posicions antagòniques i que tot sembla indicar inamovibles, Espanya diu no a cap referendum i neguen cap negociació política al respecte i el govern de Catalunya diu que el poble català te tot el dret a decidir. El xoc de trens i de forma inevitable està servit, ara només ens cal tenir la saviesa de minimitzar els costos politics i econòmics d’aquest xoc i toca fer-ho quant abans millor. El xoc social, amb l’actitud que els independentistes van tenir l’11 de Setembre del 2012, o durant la “via catalana” no existirà.
No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos. Prat de la Riba
RSS Feed
