ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ARA VOLEM UNA NOVA LEGALITAT, BASADA AMB UNA NOVA LEGITIMITAT, LA NOSTRA, LA DELS CATALANS.

21/7/2013

0 Comments

 
Imagen

La legalitat de la Generalitat i dels catalans, ho és en tant que existeix la legalitat espanyola. El període de la dictadura franquista ni era legal ni tenia legitimitat democràtica i popular. Fer i donar legalitat i legitimitat és el que volien fer amb el “pacte constitucional. La transició d’una dictadura a un estat democràtic”.

Canviar i modificar totes les estructures d’estat, donar-los continguts democràtics i moderns n’era l’objectiu. De fet i fins el “fracassat” cop d’estat d’en Tejero, tot semblava indicar que per fi l’estat espanyol podria esdevenir plurinacional i respectuós amb els diferents pobles que conformen l’estat espanyol.

Res. Tot va ser un miratge, els espanyols, les castes funcionarials instal·lades en el poder centralista de l’estat si van oposar de valent i tant el PSOE com el PP, van recuperar, temerosos de ser foragitats del poder,  la part de la Espanya negra, la que gelava el cor als nou nats.

En lloc de fer un trencament pautat i pausat, els franquistes, els nou franquistes i els espanyols de sempre guanyaven posicions centralitzadores. Tornaven a fer-ne us d’aquella “recomanació” tant castellana feta pel fiscal del “Consejo de Castilla”, Don José Rodrigo Villalpando, quan és dirigia als corregidors de Catalunya per imposar el castellà per substituir el català: “Dar sobre esto instrucciones i providencias muy templadas y disimuladas de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Recordant que a dia d’avui, ningú ha derogat els “Reals Decrets de Nova Planta”, i exceptuant períodes molt curts, els espanyols han fet seu aquest mandat medieval, sense que és noti, el català ha de desaparèixer i sense la llengua cap poble ho és. L’estat espanyol, incomplint la seva pròpia constitució i amb la “legalitat democràtica espanyola”, en lloc de cuidar i preservar la riquesa cultural, està fent tot el contrari. En tenim probes del que han fet i estan fent al País Valencia, a la Franja i a les Illes Balears.

La seva “legalitat i legitimitat espanyola”, ara s’està utilitzant per anar contra Catalunya. Ens volen imposar com sempre la seva llengua castellana, la seva cultura i la seva historia.

És històric i endèmic, els espanyols ens han volgut anorrear sempre, fins i tot en temps més favorables com el de les Repúbliques. A dia d’avui podem constatar que a casa nostra, som plens de “casas regionales”,  que estem envaïts amb mitjans de comunicació castellans, que tenim el castellà com  llengua predominant a l’àrea metropolitana de Barcelona i continuen volen que sigui a tot Catalunya, ens obliguen a dirigir-nos amb castellà als funcionaris espanyols i quan tot aquest munt d’oprobis ens escanyen, Catalunya i els catalans tenim tot el dret i legitimitat per dir prou.

Són els pobles els únics que donen legitimitat i després legalitat, mai una casta que vol usurpar el poder del poble. Si un poble se’n considera, si els seus ciutadans així ho volen, ningú en el mon, pot fer que sigui nul de dret el desitj democràtic. Si l’any 1978 el poble català va legitimar amb el seu vot la constitució espanyola, ara el mateix poble català te tot el dret ha trencar unilateralment aquest pacte. Els arguments per fer-ho, hores d’ara han estat abastament explicats i argumentats, però a mena d’apunt en farem esment d’uns quants:

Sentencia de TC espanyol retallant una Llei orgànica, l’Estatut, votat i acceptat majoritàriament pels catalans.

Llei d’educació espanyola per foragitar el model lingüístic de Catalunya, llei que envaeix competències exclusives de Catalunya i que vol espanyolitzar les nenes i nens de Catalunya.

Prohibició reiterada de l’estat espanyol i els seus governs de que el català sigui llengua d’us europeu. Cal recordar les andanades permanents dels governs autonòmics del PP i PSOE per destruir el català i la seva unitat científica i racional.

Interpretar la constitució espanyola només en termes espanyols i no desenvolupar un procés democràtic on l’estat plurinacional esdevingués un fet.

Limitar les transferències a zero i iniciar un procés recentralitzador de les competències actuals.

Ofegar econòmicament Catalunya, incomplint els pactes, no efectuant les inversions en infraestructures acordades i no permeten que Catalunya sigui competitiva i situant la deslleialtat institucional amb el repartiment del dèficit com la darrera mostra. Situar a Catalunya en el lloc 3 quan aportem i en el 12 quan rebem n’és la darrera mostra. Les balances fiscals ho confirmen, Catalunya aporta més de 16.000 milions d’euros cada any que mai més tornaran.

Catalunya, ara en va plena de raons per voler legitimar un altra proposta política. Els catalans, ara no inventarem pas la sopa d’all. Catalunya, tal i com va recordar en Pau Casals amb el seu discurs a la ONU l’any 1971, “I am a catalan” i Catalunya va tenir el primer parlament democràtic de  Europa. És la nostra historia, el nostre Dret i la nostra voluntat el que ens ha de permetre ser lliures i amos del nostre futur.

Tenim el dret de qualsevol poble per decidir que volem i cap llei forana ens el pot anular. Tenim la legitimitat de poble, i tot i que hagi estat segrestada és nostra i la volem recuperar.

Ara els catalans volem la nostra legalitat i legitimitat i no tenim cap raó per no desitjar el mateix als que volen ser espanyols. La Europa política, només serà possible si els pobles que la conformen és respecten mútuament. Si els gallecs, castellans i bascos, volen conformar el poble espanyol i tenen tot el dret, però nosaltres també per fer-ne el nostre i només el respecte a les voluntats democràtiques dels pobles tindran futur. Els moments de les imposicions són historia.

Tota llei emana del poble, una llei feta per acontentar una minoria ni és justa ni democràtica. El poble català, te tot el dret a fer-se les seves lleis. És de justícia i democràtic que siguin els pobles els que triïn democràticament el seu futur en llibertat.          Boi Fusté



0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.