La legalitat de la Generalitat i dels catalans, ho és en tant que existeix la legalitat espanyola. El període de la dictadura franquista ni era legal ni tenia legitimitat democràtica i popular. Fer i donar legalitat i legitimitat és el que volien fer amb el “pacte constitucional. La transició d’una dictadura a un estat democràtic”.
Canviar i modificar totes les estructures d’estat, donar-los continguts democràtics i moderns n’era l’objectiu. De fet i fins el “fracassat” cop d’estat d’en Tejero, tot semblava indicar que per fi l’estat espanyol podria esdevenir plurinacional i respectuós amb els diferents pobles que conformen l’estat espanyol.
Res. Tot va ser un miratge, els espanyols, les castes funcionarials instal·lades en el poder centralista de l’estat si van oposar de valent i tant el PSOE com el PP, van recuperar, temerosos de ser foragitats del poder, la part de la Espanya negra, la que gelava el cor als nou nats.
En lloc de fer un trencament pautat i pausat, els franquistes, els nou franquistes i els espanyols de sempre guanyaven posicions centralitzadores. Tornaven a fer-ne us d’aquella “recomanació” tant castellana feta pel fiscal del “Consejo de Castilla”, Don José Rodrigo Villalpando, quan és dirigia als corregidors de Catalunya per imposar el castellà per substituir el català: “Dar sobre esto instrucciones i providencias muy templadas y disimuladas de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.
Recordant que a dia d’avui, ningú ha derogat els “Reals Decrets de Nova Planta”, i exceptuant períodes molt curts, els espanyols han fet seu aquest mandat medieval, sense que és noti, el català ha de desaparèixer i sense la llengua cap poble ho és. L’estat espanyol, incomplint la seva pròpia constitució i amb la “legalitat democràtica espanyola”, en lloc de cuidar i preservar la riquesa cultural, està fent tot el contrari. En tenim probes del que han fet i estan fent al País Valencia, a la Franja i a les Illes Balears.
La seva “legalitat i legitimitat espanyola”, ara s’està utilitzant per anar contra Catalunya. Ens volen imposar com sempre la seva llengua castellana, la seva cultura i la seva historia.
És històric i endèmic, els espanyols ens han volgut anorrear sempre, fins i tot en temps més favorables com el de les Repúbliques. A dia d’avui podem constatar que a casa nostra, som plens de “casas regionales”, que estem envaïts amb mitjans de comunicació castellans, que tenim el castellà com llengua predominant a l’àrea metropolitana de Barcelona i continuen volen que sigui a tot Catalunya, ens obliguen a dirigir-nos amb castellà als funcionaris espanyols i quan tot aquest munt d’oprobis ens escanyen, Catalunya i els catalans tenim tot el dret i legitimitat per dir prou.
Són els pobles els únics que donen legitimitat i després legalitat, mai una casta que vol usurpar el poder del poble. Si un poble se’n considera, si els seus ciutadans així ho volen, ningú en el mon, pot fer que sigui nul de dret el desitj democràtic. Si l’any 1978 el poble català va legitimar amb el seu vot la constitució espanyola, ara el mateix poble català te tot el dret ha trencar unilateralment aquest pacte. Els arguments per fer-ho, hores d’ara han estat abastament explicats i argumentats, però a mena d’apunt en farem esment d’uns quants:
Sentencia de TC espanyol retallant una Llei orgànica, l’Estatut, votat i acceptat majoritàriament pels catalans.
Llei d’educació espanyola per foragitar el model lingüístic de Catalunya, llei que envaeix competències exclusives de Catalunya i que vol espanyolitzar les nenes i nens de Catalunya.
Prohibició reiterada de l’estat espanyol i els seus governs de que el català sigui llengua d’us europeu. Cal recordar les andanades permanents dels governs autonòmics del PP i PSOE per destruir el català i la seva unitat científica i racional.
Interpretar la constitució espanyola només en termes espanyols i no desenvolupar un procés democràtic on l’estat plurinacional esdevingués un fet.
Limitar les transferències a zero i iniciar un procés recentralitzador de les competències actuals.
Ofegar econòmicament Catalunya, incomplint els pactes, no efectuant les inversions en infraestructures acordades i no permeten que Catalunya sigui competitiva i situant la deslleialtat institucional amb el repartiment del dèficit com la darrera mostra. Situar a Catalunya en el lloc 3 quan aportem i en el 12 quan rebem n’és la darrera mostra. Les balances fiscals ho confirmen, Catalunya aporta més de 16.000 milions d’euros cada any que mai més tornaran.
Catalunya, ara en va plena de raons per voler legitimar un altra proposta política. Els catalans, ara no inventarem pas la sopa d’all. Catalunya, tal i com va recordar en Pau Casals amb el seu discurs a la ONU l’any 1971, “I am a catalan” i Catalunya va tenir el primer parlament democràtic de Europa. És la nostra historia, el nostre Dret i la nostra voluntat el que ens ha de permetre ser lliures i amos del nostre futur.
Tenim el dret de qualsevol poble per decidir que volem i cap llei forana ens el pot anular. Tenim la legitimitat de poble, i tot i que hagi estat segrestada és nostra i la volem recuperar.
Ara els catalans volem la nostra legalitat i legitimitat i no tenim cap raó per no desitjar el mateix als que volen ser espanyols. La Europa política, només serà possible si els pobles que la conformen és respecten mútuament. Si els gallecs, castellans i bascos, volen conformar el poble espanyol i tenen tot el dret, però nosaltres també per fer-ne el nostre i només el respecte a les voluntats democràtiques dels pobles tindran futur. Els moments de les imposicions són historia.
Tota llei emana del poble, una llei feta per acontentar una minoria ni és justa ni democràtica. El poble català, te tot el dret a fer-se les seves lleis. És de justícia i democràtic que siguin els pobles els que triïn democràticament el seu futur en llibertat. Boi Fusté
RSS Feed
