I no ens referim a l’alçada. Tampoc al temps que pugui durar com President de la Generalitat autonòmica. Ens referim a les seves incontinències verbals.
Avui amb l sessió plenari per explicar a ses senyories i al respectable poble català, el President Aragonès ha fet una intervenció de dues hores per dir-nos i explicar-nos, que ara si, ara van a per totes. Per l’amnistia i pel referèndum pactat.
Sembla que els darrers quatre anys no han tingut ni ganes, ni temps ni posició de força.
Ho ha deixat clar. ER vol que l’esquerra espanyola tingui la presidència del Estat espanyol i dona per fet que l’amnistia ja la tenim i que només queden qüestions tècniques. El PSOE de moment, al respecte, practica el silenci.
El més preocupant de la seva intervenció, al marge d’unes subvencions dirigides per comprar servituds i vots, és el que en nom d’acabar amb la repressió, ens diu que vol rebre al MHP Carles Puigdemont, en breu.
El que no diu és si de genolls acceptant l’estratègia de ER, com un simple ciutadà, o rendit a les exigències de les “esquerres progressistes” espanyoles.
Aragonès i ER, a dia d’avui no han entès, o si, que Puigdemont tries l’exili que entregar-se al Estat espanyol.
I no serà la rancúnia de Puigdemont, per no haver estat investit per ER com MHP, quan les eleccions autonòmiques van decidir que era el nostre President.
Tampoc serà pel paper de ER amb el MHP Torra i Borràs, però segur per la deslleialtat practicada a Junts per un pacte d’investidura incomplert i de retruc als de les CUP.
Dubtem que el pragmatisme del Puigdemont sigui tant ample com per deixar estar els insults provinents d'homes i dones destacats de ER. Dubtem que Puigdemont oblidi el paper de ER al Congrés negant de forma permanent la coordinació amb Junts. Dubtem que Puigdemont oblidi que som una Nació i que vàrem fer un referèndum d’autodeterminació, guanyat i amb una declaració d’independència de Catalunya. Nosaltres no ho faríem.
Per cert, som dels convençuts que Puigdemont quan torni serà el President de la República catalana.