La Inés Arrimadas, no deixa de ser un producte espanyol, que té l’encàrrec d’espanyolitzar-nos i combatre l’independentisme, des de el faristol del Parlament de Catalunya. D’altres ho fan des de el Congres de Madrid. Cap proposta pels sobiranistas catalans que no sigui la rendició.
Mai el cap de l’oposició va oferir un menyspreu tant insultant a la llengua catalana, que més de deu milions de ciutadans parlen, com ho fa l’Arrimadas. Ho pot fer perquè a Catalunya la llengua oficial i única és el castellà i perquè els catalans som així.
Només li caldria dir-nos allò tant repugnant, que els franquistes i falangistes ens deien després de la guerra: “perro catalan habla castellano o cristiano”. La seva indecència personal i política, és un insult permanent al poble català, sobre tot perquè aquesta dona ha vingut a Catalunya per voluntat pròpia i sense cap amenaça.
No hi ha res a fer. Castella, Borbons, dictadors, federalistes, esquerranosos, revolucionaris, republicans, sindicalistes, tots sota la senyera de la espanyolització i malgrat senyeres internacionalistes, populistes i aparentment progressistes la seva proposta, quan l’hem tingut, sempre a estat abraçar la seva espanyolitat.
Ciutadans, el Rivera i las Arrimadas de torn, odien la nostra catalanitat que ni pot ser, ni mai serà espanyola. De fet ells estan cofois abraçant la roja i gualda, la mateixa que abraçava Franco. Nosaltres els independentistes i catalans que no ho són, mai.
Van venir fugint de la misèria acabada la guerra que el feixisme va guanyar. Mai els catalans varem obligar-los. Tampoc els varem anar a buscar. El franquisme sociològic i les penúries obligaven. I van ser acollits com germans. Sense preguntar i practicant una solidaritat encomiable.
Els vells, els que van venir obligats, saben del que parlem. A Catalunya mai és va obligar a ningú que no parles i abdiques dels seus orígens. Mai varem fer altra cosa que no fos obrir portes i acollir als nou vinguts.
És des de el naixement de Ciutadans, 2005, quan comprovem, que un cert espanyolisme, el franquista sobre tot, inicia una estampida per acusar als catalans, d’insolidaris, impositius amb la nostra llengua i de trencar l’equilibri social. Ho fan des de l’ajut espanyolista i allunyats d’una realitat històrica d’acollida.
La Arrimadas faria be tornant a la seva terra, sobre tot perquè des de que va arribar a Catalunya, aquí només veu dracs i catalans plens d’odi. A la seva terra només deu veure solidaritat, justícia social i un territori on l’èxit sura per tot arreu. Millor a Andalusia que a Catalunya. Per cert no li caldria ni parlar ni entendre altres llengües.
Esperem que més d’hora que tard marxi. Aquí només volem gent, i ens és igual don vinguin, que ens respecti i entengui que som un poble, que tenim una historia i sobre tot que tenim la nostra llengua, El Català.
RSS Feed
