Diu l’article 8 de la Constitució espanyola que; “Las fuerzas armadas, constituidas por el ejercito de tierra, la armada i el ejercito del aire, tienen como misión garantizar la soberania y independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”.
Hem de saber que el cap d’Estat espanyol, que recau en la família dinàstica dels borbons, per obra i gracia de Franco, és al mateix temps capità general de tots els exercits espanyols. Ho diu la Constitució espanyola.
A diferencia de la constitució republicana on l’exèrcit no era garant d’altra cosa que no fos un atac exterior, l’actual constitució legitima el cop d’estat si aquest és promogut pel cap de l’estat espanyol i capità general de tots els exercits.
Ja estem situats, sobre tot pensant que encara tenim un gruix de gent que no sap quin és el perfil “democràtic” de la Constitució espanyola. Insistim, Franco va ser un colpista i va executar un cop d’estat il·legal. Felipe VI donat el cas faria un cop d’estat legal. Si, ja ho sabem, tots els cops d’Estat són il·legals, però el regim del 78 va instaurar per primer cop a la historia de les democràcies el cop d’estat legal, en la carta magna.
Molts, tot i el desplegament policial i judicial per aturar el referèndum, creien que la violència física estava descartada. “Espanya és un estat de dret i democràtic i forma part de la Unió Europea”, deien. Il·lusos. Potser els mateixos pensaven que el franquisme era mort. Doncs no, ens van atonyinar de valent i van desfermar la repressió judicial i policial mai vist fins a les hores.
És el quart poder, l’Estat qui decideix la intensitat repressiva, i ni el govern espanyol ni el seu Congres hi poden fer res per evitar-ho. Sobre tot perquè l’Estat espanyol en essència conserva i mante les actituds franquistes que mai és van depurar.
Avui, l’escenari social i polític a Espanya, deixem-nos d’eufemismes, i no per Catalunya, comença a ser aterrador. Una justícia espanyola desprestigiada internacionalment. Una monarquia que cada dia te un fons de cartera més reduïda, són les forces militars, policials, un sector del IBEX 35 i ciutadans hereus de la dictadura, els incondicionals. Una corrupció sistèmica i estructural que afecta a la política espanyola i al PP, PSOE i d’altres menors. Un deute del PIB impagable. Una gestió dels minsos recursos que en lloc de buscar l’eficiència i millorar drets està empobrint el territori, a tothom, i només beneficia als poderosos.
Espanya i el seu Estat s’està desfent com un terròs de sucre. El regim del 78 és, són els fonaments per la seva pròpia autodestrucció. D’un regim sanguinari, feixista i dictatorial, mai pot sorgir la democràcia. Aquest és el pecat, malgrat uns anys de pau, que han estat possible per una ingent quantitat de recursos que “fraternalment” ens han donat (fons estructurals d’anivellament de les regions a Europa) els demòcrates europeus. Però viure de la subvenció s’està acabant i sense canviar, liquidar el regim del 78, els pobles de la Península continuaran més a prop de l’autarquia que d’un futur engrescador.
Catalunya ho té clar i d’aquí que sen vulgui desempallegar d’un escenari decadent i que no només no engresca, sinó que ens pot arrossegar altra cop a les tenebres d’una nova dictadura i aquest cop seria totalment legal. Els espanyols, que ni són castellans, ni catalans, ni gallecs ni bascos hi estan disposats. Només cal escoltar el que diuen “insignes” personatges del PP, de Ciutadans i algun altra del PSOE.
Donem-nos presa i desaprofitar la finestra de les municipals seria un greu error. Els catalans hem de fer via i salvar-nos d’aquest Estat decadent i corrupte. Els espanyols han de resoldre si volen canviar o quedar-se com estan. Ho han de decidir ells i per molt fraternals que siguem aquest cop els catalans no hi pintem res, nosaltres ja som República.