PARLEM CLAR, L’ESTANQUERA MAI SERÀ LA NOSTRA PER MOLT QUE LA VIRREINA LLANOS DE LUNA VULGUI.
No, no ho són de temes menors, la simbologia i el que volen dir, representen idees, maneres de fer i de ser i això és consubstancial a la conformació d’una societat com a poble.
La bandera espanyola (la roja i gualda, la estanquera) té la seva història, i va començar al 1785 quan Carles III, i després d’un concurs, la fa utilitzar als vaixells de guerra, abans era blanca, però no és fins el 1843, que Isabel II, adopta definitivament la roja i gualda com bandera dels borbons i espanyola. Aquest fet va precedit al impediment i prohibició d’utilitzar la senyera a Catalunya feia més 70 anys (des del final de la Guerra de successió).
El 14 d’Abril del 1931, els pobles de l’Estat espanyol i per majoria, decideixen que el temps de l’obscurantisme i de les injustícies s’ha acabat, els republicans guanyen les eleccions municipals i els monàrquics perden, Alfons XIII abandona i és proclamada la República, amb la modificació del símbol més important de l’Estat, és incorporat el morat i ja tenim la tricolor o bandera de la República. Els valors associats esdevenen els francesos, llibertat, igualtat i legalitat.
Un General, Franco, encapçala el cop d’Estat contra la República legalment establerta, i una part de l’exèrcit espanyol el segueix, hi ho fa amb el símbol dels borbons, cap altre identificarà en el futur i amb tanta precisió, el règim sinistre que esdevindrà, “la dictadura franquista”. La bandera dels borbons i amb el consentiment de la dinastia, és la màxima expressió del terror, de la opressió i de la manca de llibertat.
1933, Hitler és designat com a canceller, és la fi de la República de Weimar. El 1934 comença el III Reich, que durarà fins el 1945. Hitler enterra la bandera de la República alemanya i sorgeixen les del Reich, la Bandera estatal, la bandera de guerra, i la de les colònies, totes elles amb la creu gamada.
Mussolini no modifica la Bandera de la República això sí, el que fa és introduir-hi símbols totalitaris i de poder, però el que cal destacar és que Itàlia no havia canviat de règim, només d’ ideologia.
Acabada la 2ª guerra mundial, Alemanya torna a ser un país normal i és restableix la bandera de la República. Itàlia, recupera la seva sense els continguts del fascio. Espanya és diferent.
Franco utilitzà la bandera borbònica per aixecar-se contra la República, la estanquera i disposa que , a la seva mort, l’hereu de la història de la dictadura, serà per un borbó, en Joan Carles, i que el legat ha de ser treballar per una Espanya “grande i libre”. Aquesta vegada els monàrquics i franquistes guanyen i els republicans perdem.
A dia d’avui els franquistes que queden i els nous, amb connivència dels altres espanyols, pretenen que acceptem aquesta bandera com a nostre, hi ha fe de deu que ho intenten, amb els esports, amb les empreses, a Europa, hi a qualsevol lloc on puguin posar la E, com als cotxes. Tenen diners i poder, l’Estat espanyol i sense vergonya amaga la història, i sobretot la de la República, la guerra civil i la dictadura, però ni així poden, ni podran aconseguir una acceptació patriòtica d’una bandera tacada de sang i de ignomínia. Aquí no hem tingut una reconciliació hem tingut imposició i enganys. No hem fet nét, i l’estat de corrupció, exactament com quan el franquisme, a dia d’avui encara perdura.
La estanquera (bandera dels borbons i espanyola) mai ens podrà representat als catalans, ni abans, ni ara, ni mai, i ara ho fa per “dret” de conquesta militar. Que Catalunya pugui triar on vol estar, és l’únic camí per posar fi a una història negra i que ningú vol recordar.
La felicitat consisteix en tindre sempre quelcom que fer, algú a qui estimar i alguna cosa que esperar. Tomas Chalmers
No, no ho són de temes menors, la simbologia i el que volen dir, representen idees, maneres de fer i de ser i això és consubstancial a la conformació d’una societat com a poble.
La bandera espanyola (la roja i gualda, la estanquera) té la seva història, i va començar al 1785 quan Carles III, i després d’un concurs, la fa utilitzar als vaixells de guerra, abans era blanca, però no és fins el 1843, que Isabel II, adopta definitivament la roja i gualda com bandera dels borbons i espanyola. Aquest fet va precedit al impediment i prohibició d’utilitzar la senyera a Catalunya feia més 70 anys (des del final de la Guerra de successió).
El 14 d’Abril del 1931, els pobles de l’Estat espanyol i per majoria, decideixen que el temps de l’obscurantisme i de les injustícies s’ha acabat, els republicans guanyen les eleccions municipals i els monàrquics perden, Alfons XIII abandona i és proclamada la República, amb la modificació del símbol més important de l’Estat, és incorporat el morat i ja tenim la tricolor o bandera de la República. Els valors associats esdevenen els francesos, llibertat, igualtat i legalitat.
Un General, Franco, encapçala el cop d’Estat contra la República legalment establerta, i una part de l’exèrcit espanyol el segueix, hi ho fa amb el símbol dels borbons, cap altre identificarà en el futur i amb tanta precisió, el règim sinistre que esdevindrà, “la dictadura franquista”. La bandera dels borbons i amb el consentiment de la dinastia, és la màxima expressió del terror, de la opressió i de la manca de llibertat.
1933, Hitler és designat com a canceller, és la fi de la República de Weimar. El 1934 comença el III Reich, que durarà fins el 1945. Hitler enterra la bandera de la República alemanya i sorgeixen les del Reich, la Bandera estatal, la bandera de guerra, i la de les colònies, totes elles amb la creu gamada.
Mussolini no modifica la Bandera de la República això sí, el que fa és introduir-hi símbols totalitaris i de poder, però el que cal destacar és que Itàlia no havia canviat de règim, només d’ ideologia.
Acabada la 2ª guerra mundial, Alemanya torna a ser un país normal i és restableix la bandera de la República. Itàlia, recupera la seva sense els continguts del fascio. Espanya és diferent.
Franco utilitzà la bandera borbònica per aixecar-se contra la República, la estanquera i disposa que , a la seva mort, l’hereu de la història de la dictadura, serà per un borbó, en Joan Carles, i que el legat ha de ser treballar per una Espanya “grande i libre”. Aquesta vegada els monàrquics i franquistes guanyen i els republicans perdem.
A dia d’avui els franquistes que queden i els nous, amb connivència dels altres espanyols, pretenen que acceptem aquesta bandera com a nostre, hi ha fe de deu que ho intenten, amb els esports, amb les empreses, a Europa, hi a qualsevol lloc on puguin posar la E, com als cotxes. Tenen diners i poder, l’Estat espanyol i sense vergonya amaga la història, i sobretot la de la República, la guerra civil i la dictadura, però ni així poden, ni podran aconseguir una acceptació patriòtica d’una bandera tacada de sang i de ignomínia. Aquí no hem tingut una reconciliació hem tingut imposició i enganys. No hem fet nét, i l’estat de corrupció, exactament com quan el franquisme, a dia d’avui encara perdura.
La estanquera (bandera dels borbons i espanyola) mai ens podrà representat als catalans, ni abans, ni ara, ni mai, i ara ho fa per “dret” de conquesta militar. Que Catalunya pugui triar on vol estar, és l’únic camí per posar fi a una història negra i que ningú vol recordar.
La felicitat consisteix en tindre sempre quelcom que fer, algú a qui estimar i alguna cosa que esperar. Tomas Chalmers
RSS Feed
