Segur que els “pijos progres”, els d’esquerres, els nou vinguts i els puristes no badaran boca al procés espanyol que vol donar, altra cop, un escarment. Condemnar al President des de la legalitat neofranquista amb visos de modernitat, també a la resta, no és cap sorpresa. Franco ho va deixar “todo atado y bien atado”, i els “progres” espanyols ni van donar legitimitat.
Els d’esquerres mai reconeixeran, en un sentit o altre, que tenim procés gracies a l’Artur Mas, “convergent i de dretes”. De fet, sen se la màxima institució fen costat, ni procés, ni referèndum, ni independència.
La certesa de que els d’esquerres quan han pogut no han fet ni proposat un 9N, queda pales i demostrat amb dos tripartits. Les esquerres d’aquí i d’allà, van treballar, si, però sempre per perfeccionar l’autonomisme.
Un home “de dretes”, “ratllant la corrupció i gran retallador”, diuen els podemites, fins i tot alguns indepes, i gent d’esquerres variades. Amortitzat i liquidat diuen també els de dretes i esquerres unionistes.
Artur Mas és el perseguit. De moment és dels primers que pagarà, segur, pena per encapçalar el crit de llibertat dels catalans. Pagarà per escoltar i jugar-se-la. Pagarà per enfrontar-se a tot un Estat.
Els que som i volem la independència, tenim la sort d’estar ubicats transversalment. De tot color i d’ideologies variades. Democràcia, dret a decidir i llibertat, poden més que totes les Constitucions del Planeta si parlem de democràcia i pau.
Li hem dit al nostre president, des de totes les instancies i des de totes les ideologies, que Catalunya i els seus ciutadans és mereixen ser i tenir un futur millor que el que proposa Espanya. Ell, no només va escoltar, sinó que va actuar. Va liquidar CiU. Va fer quelcom tant dolorós com condemnar al President Pujol. Va triar el camí més complexa, el de Catalunya.
Som a l’encreuada. Espanya vol mantenir els seus privilegis i Catalunya vol volar. Tenim servida la confrontació, i Artur Mas n’és l’expressió.
No serà si fem o no el referèndum. No serà si proclamem la independència unilateralment o no. No serà si aconseguim un pacte beneficiós per Catalunya amb Espanya o no. No serà si Europa ens reconeix com Nació i el dret inalienable d’autodeterminació que te qualsevol poble. Tampoc serà el que decidim lluny de practicar la democràcia. Se’ns valorarà en la mesura que fem costat i defensem aquells que sen se dubtar-ho i tenint altres alternatives o van donar tot per un futur i un país millor.
Artur Mas no és patrimoni de ningú, ni de les dretes ni de l'esquerres. Artur Mas és qui ens ha obert la porta fen la més gran confrontació amb Espanya i el seu Estat per Catalunya i per tant ja és patrimoni de tot un poble.
Artur Mas s’ha guanyat el dret a ser el primer President de la República Catalana del segle XXI. Deixar-lo sol, seria senzillament traïció i deixaria clar que els catalans moderns no ens mereixeríem res més que ser súbdits d’aquells que un dia van intentar anorrear-nos.