A dia d’avui podríem assegurar que la peça major per acabar amb el procés i de retruc amb el PDeCAT, és el President Mas.
Associar-lo amb el 3% és la gran esperança del unionisme i d’una bona part dels dirigents d’unes presumptes esquerres. Tothom que ho vulgui saber o sap. De moment ni una sola prova. Això si, la provatura “rumorologica” és la que s’està utilitzant i és la que ha fet possible un relat acusatori contra CDC.
Que els socialistes ja haguessin estat condemnats per finançament il·legal (Sala, Filesa), que els del PP tinguin a uns quants membres del partit a la presó per corrupció, que ICV tingui un deute de més 14 milions d’euros amb la Caixa, que la Colau practiqui nepotisme i que els judicis del cas Palau i Pretòria és vegin més com actes contra CDC i el President Mas, ens fan arribar a la conclusió de que Mas té mala peça al taler. “Res supera la maldat del President Mas, amb diners a Suiza, perquè així ho diuen els de la UDEF i la premsa de Madrid, culpable del 3% perquè així ho diuen tots els unionistes, colauites i podemites”.
Fins i tot periodistes, objectius ells, ja l’han condemnat. Mas ha de morir a la foguera. La inquisició espanyola recolzada per una de catalana per això treballen.
És de ser molt miserable, no reconèixer que el President Mas va ser l’iniciador per arribar on som ara. És de ser molt miserable no valorar el que va suposar trencar la federació de CDC amb UDC. És de ser molt miserable que en campanya electoral sorgissin dossiers fantasmes per laminar la seva candidatura i no dir res. És de ser molt miserable minorar la valentia i el compromís del President Mas i de CDC convocant eleccions anticipades quan en tens 62 de Diputats. És de ser molt miserable no reconèixer que el President Mas va escoltar i va assumir hi ho va fer per conviccions democràtiques, cosa que ni socialistes ni populars amb vagues generals mai van fer.
És de ser molt miserable dir sense proves que el President Mas és culpable. Culpable del que sigui, aquest és el discurs dels espanyols. No hauria de ser el dels demòcrates.
“Matar” al President Mas és l’objectiu, i pel que sembla és un objectiu generalitzat aquí i fora d’aquí. Atiarem l’odi contra Mas, també contra en Trias, per corruptes i mafiosos, deien la gent podemita i de la Colau. Els de les CUP potser obertament no atiaven odi, però és van sortir amb la seva i van acontentar un munt d’unionistes. Unionistes, espanyolistes, de dretes i d’esquerres tots contra Mas.
La pregunta que qualsevol demòcrata s’ha de fer és el perquè d’aquesta obsessió per “matar-lo”. Perquè és un corrupte. Perquè és un maldestre gestionant lo públic. Perquè no fa patxoca com líder d’una Nació com Catalunya. Perquè abans era encaixista i autonomista i ara vol un Estat per Catalunya. Perquè les seves amistats són perilloses. Perquè té pedigrí polític per governar per damunt de les esquerres.
Doncs no, el volen mort, per ser l’artífex necessari per arribar on som ara. Mas va escoltar el clam de la gent i va complir convocant eleccions. Mas va fer possible que CDC gires com un mitjó. Mas va anar a Madrid a negociar el que ens correspon i els va dir que no fer-ho equivaldria a iniciar el procés d’independència de Catalunya. Mas va fer possible el major pols que mai des de del 1939 s’hagi fet. El 9 N va determinar que el procés ja no tenia marxa enrere. Mas, el President que segur passarà a la Historia amb lletres d’or, va fer que Junts pel Si fos possible. Va fer un pas al costat pel procés i per Catalunya. Va renunciar a la seva acta de Diputat i d’aforament tot i sabent que seria jutjat. Mas ha estat sentenciat per demòcrata i per escoltar al poble.
Ho sabem, ho saben, trencar-nos és la seva victòria. Fracassats amb l’intent de trencar Junts pel Si. Fracassats amb l’intent de trencar l’estabilitat parlamentaria, ara van a pel PDeCAT i el President Mas. Uns perquè és la seva darrera opció desesperada per aturar el procés i altres preparant escenaris de futur per guanyar eleccions.
Lamentablement per uns i pels altres, ni Artur Mas serà cadàver polític, ni el PDeCAT, que ha nascut per quedar-se i fer historia, desapareixeran. I temps al temps, Mas i el PDeCAT faran encara més historia malgrat totes les operacions que vagin surtin.
RSS Feed
