Si el govern de la Generalitat, proposa uns pressupostos amb 1,8, és la seva sentencia de mort política, i potser fa be ERC no avalant aquesta possibilitat. Una part de la societat civil, encapçalada pels sindicats i d’altres organitzacions, faran un front comú contra la Generalitat. La gran paradoxa està servida, un govern que ens vol dur i ens proposa un nou projecte de país i al mateix temps és carrega la societat del benestar amb una hipotètica fractura servida.
Alguns politics i analistes mantenen que no és pot fer cap dissociació entre país i benestar, els dos conceptes van íntimament units, i tenen una part de raó, cap distinció quant ja s'és estat. Ara però, la mateixa dependència, ens fa complicat i impossible el manteniment del benestar, és una instancia supranacional la que ens te tenallats i per tant millorar-lo i mantenir-lo, depèn de que puguem gestionar els nostres recursos, cosa ara impossible.
Sortir d’aquest entrellat és tant senzill com arriscat, cert. Si ens declarem subjecte polític, que som una nació i que som l’estat nombro 50 d’Europa, d’una tacada ens podem convertir en amos dels nostres recursos i decidir com els gastem. Decidir-ho és voler-ho fer, per això reclamen el dret ha decidir. Ara cal posar en pràctica la teoria, no fer-ho suposa, retallar, patir l’ofegament econòmic i suportar estoicament la bateria d’insults i amenaces que fa temps que rebem.
COMETRE UN ERROR I NO CORREGIR-LO ÉS UN ALTRE ERROR. Confuci