El fascisme espanyol.
A partir de l'1 de desembre de 2014 la Comissió Europea tindrà facultats per actuar contra la "trivializació flagrant intencionada i pública dels crims nazis". De fet, en aquests moments s'està redactant un informe per avaluar quin és el grau de compliment dels diversos estats membres de la Unió Europea pel que fa a actuacions judicials contra aquesta mena de fenomens.
De moment Espanya ja ha estat advertida per la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, del fet que la banalització dels "crims comesos per règims totalitaris ha de ser sancionable penalment". L'avís va ser una conseqüència directa de l' homenatge de la delegada del govern espanyol a Catalunya, que es va atrevir a honorar els voluntaris de la 250. Einheit spanischer
Freiwilliger, la División Azul dels falangistes que van combatre al front rus sota el comandament d'Adolf Hitler.
Tot plegat és una bona notícia perquè Espanya, per si mateixa, és absolutament incapaç de condemnar ni tan sols els crims de Falange, la versió local del feixisme/nazisme. Històricament, la relació del nacionalisme espanyol amb els nazis alemanys és estretíssima. De Gernika a Stalingrad, els falangistes espanyols i els nazis alemanys van ser companys d'armes i, com a tals, el règim de Franco va protegir dotzenes de jerarques nazis que fugien de la derrota. Tant és així que Léon Degrelle va morir de vell, el 1994, després de mitja vida prenent el sol -i, a estones, fomentant el feixisme entre els joves- a la costa de Màlaga.
A Espanya, a hores d'ara, totes les versions del feixisme són legals i s'exhibeixen constantment. La darrera Diada van assaltar la delegació de la Generalitat a Madrid i, poc després, es passejaven pels platós de les televisions ultres i per les manifestacions espanyolistes del 12-O a Barcelona.
En fi, hi ha moltíssima bibliografia dedicada a aquesta relació fraternal entre el nazisme i el nacionalisme espanyol. La salutació romana forma part de la identitat de personatges molt influents de la transició espanyola, com Rodolfo Martín Villa o Manuel Fraga. Els vincles són constants i intensos. I el dictador té una fundació que rep donatius que desgraven a Hisenda.
Falten onze mesos. I que Europa s'ocupi d'ells d'una punyetera vegada.
Catalunya no serà feliç ni respectada fins que no es separi d'Espanya. Albert Gobat (Premi Novel de la Pau 1902)
RSS Feed
