Un any porten els antisistema, plataforma contra els desnonaments, esquerranosos irreverents, comunistes reciclats amb por de dir que ho són i Podemites que s’autoproclamen garants de la unitat pàtria espanyola, malgrat un referèndum pactat que de moment mai farem, “governant” Barcelona.
Un any on l’Ajuntament liderat per l’Alcaldessa Ada Colau, no sap on va. 11 de 41, més 4 dels de la casta, PSOE, sumen 15. Minoria absoluta. Malgrat tot és podria governar i prou bé si existís projecte. Dels Socialistes i Iniciativa, poques sorpreses. El seu model de ciutat, que ja coneixem, l’han imposat durant 34 anys. Rondes de dos carrils. Fòrums inservibles. Barris deixats de la ma de Deu. Zoos tercermundistes i un turisme d’espardenya n’era la seva ensenya.
Cap proposta per fer una Barcelona més moderna, mes habitable i sobre tot fer-ne far de la capitat de la futura República. Les propostes s’han reduït a fer una moratòria del mon hoteler i constructor, sense proposar quin model de turisme volen. Uns entrebancs al Mobil Word Congres. Unes declaracions que posen en perill que el Port de Barcelona és consolidi com el més important de la Mediterrània. Conflictes a transports metropolitans. Conflictes a la Guardia Urbana. Conflictes amb els de la PAH. Conflictes amb els botiguers/manters.
Ada Colau no te més projecte que forçar un populisme de barri, inconsistent i banal: “Treballarem incansablement amb el teixit social de la ciutat”. Sembla que hotelers, botiguers, emprenedors i industrials no en formen part.
Per acabar-ho d’arrodonir el President Puigdemont i Junts pel Si, que tenen clar que el corredor del Mediterrani és una aposta estratègica, munta la “Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani” i sembla que al País Valencia i les Illes si posen bé. Sorprenentment l’Ajuntament de Barcelona no hi és.
De moment i els fets són tossuts la Barcelona que tenim després d’un any és aquesta: Prostitució al carrer. Manters imposant la llei de la selva. Okupes disfressats de progres. Conflictes socials i una ampliació de Govern municipal amb la casta de la vella política.
Catalunya i els barcelonins no s’ho mereixen.