ÉL President de Catalunya Artur Mas “convocarà” eleccions autonòmiques el 27 de Setembre d’aquest any. Ho farà amb la condició de convertir-les amb allò que el govern espanyol i el seu Estat no ens han deixat fer, una consulta amb tots els ets i uts per saber quants catalans volen la independència de Catalunya.
Alguns poden tenir la tentació de no fer cas a la proposta, ara pactada entre el President, CDC i ERC. Unió de moment al callar vol dir que atorguen. No fer cas al sentit de la futura convocatòria, podria suposar que finalment el President no executes la seva prerrogativa.
Necessitem un nou Parlament legitimat democràticament per acabar amb el procés. Ara no el necessitem per cap altra cosa. El dia a dia administratiu funciona amb els nostres funcionaris de maravella. Sense independència i sense recursos cap política és possible, només la que ens dicta Madrid.
D’aquí al 27 de Setembre totes i cada una de les accions i decisions politiques que prenguin els sobiranistes, tindran repercussions directes amb el procés
Les eleccions municipals són ineludiblement part del procés, no ho haurien d’haver estat, però som on som i cal entomar-ho amb intel·ligència per fer-ne i treure’n el màxim profit pel procés. A l’any 1931 unes eleccions municipals sense ser plebiscitàries van acabar amb la monarquia borbònica. Com traure’n profit és el que els partits i dirigents que volen la independència de Catalunya han de buscar incansablement.
A les darreres eleccions municipals ERC, Reagrupament i DC van bastir una candidatura anomenada “Unitat per Barcelona”. Ara els grups unionistes, espanyols, i d’esquerres, estan treballant per conformar el seu pol. És el front contra la independència, tot i que no ho diguin amb claredat. Una resposta, patriòtica, és la que els independentistes ara haurien de fer.
CDC, ERC, la CUP, Reagrupament, SI i amb el recolzament de la ANC i Òmnium, han de bastir una candidatura. Els independentistes hem de guanyar l’alcaldia de Barcelona. Espanya i els seus no esmerçaran esforços per aconseguir-ho. No guanyar Barcelona, seria un torpede al procés, i les Diputacions que ara i de moment són eines d’Estat també trontollarien.
Si la proposta és que el partit guanyi, és possible que així sigui, però Catalunya no. No conformar majories estables i a favor del procés ens debilita i fa perillar el procés. Construir una alternativa potent amb objectius clars, és sinònim de victòria i si els independentistes guanyem Barcelona, Catalunya i el procés també guanya.
Ara no és temps d’un enllumenat, o d’asfaltar carrers, o de més guàrdies al carrer, o d’ajudar més o menys a les escoles bressols. El que ens juguem és el poder de decidir quan i com construïm els accessos al port i aeroport. De com connectem amb Europa, de quines han de ser les prerrogatives de capitalitat. Ens juguem ser lliures i tenir la capacitat de decidir el que ara fan altres. Ens juguem també construir la Barcelona cap i casal de Catalunya com ho decidim els catalans i barcelonins.
Barcelona és més que una gran ciutat, és una eina d’Estat que pot decantar el procés a favor de la independència de Catalunya. Si guanyen els contraris, ras i curt, Catalunya no serà un Estat independent i això no és una suposició, segur que serà un fet.
RSS Feed
