El que passa dins dels EEUU, no ens hauria de preocupar gairebé gens. El seu imperialisme estratègic si.
Als EEUU, impera una certa democràcia, cert. Una democràcia que a dia d’avui no ha resolt el racisme, el dret com ciutadà a una sanitat universal i el dret a una educació garantida no només pels recursos familiars i una capacitat d’estudi no sempre demostrat, sinó pel dret com ciutadà és té.
Ens han volgut fer creure que als EEUU qualsevol somni és possible. Tant possible com fracassar quatre vegades empresarialment i tornar a renéixer. Donald Trump, és el prototip que millor llueix les misèries americanes. Ho te tot, fracàs i èxit, xenofòbia i racisme, populisme i mentider. Malgrat tot serà el nou President dels EEUU, potencia militar i econòmica per la gracia de Deu i d’unes guerres que mai han patit al si del seu país. Sí, sembla que als EEUU tot és possible.
Si, més de 50 milions de nord-americans han votat Trump. Sectors populars, dones i castigats per la darrera crisis global han donat una part del poder a un personatge que representa el pitjor d’una democràcia; masclisme, xenofòbia, insolidaritat, racisme. Increïble però cert. Exactament com a Espanya que més 7 milions donat el seu vot al partit més corrupte dels darrers 40 anys. Increïble però cert.
Malgrat tot, estem convençuts que la preocupació no ha de venir per qui és o no és president als EEUU. La nostra preocupació ha de venir saben que el sistema capitalista cíclic, tot i que de moment és el millor dels sistemes coneguts, s’ha de reinventar i els presidents americans ho no poden ho no volen.
El populisme, el de les falses promeses, té el terreny abonat en la mesura que les classes socials aprofundeixen les seves diferencies per un sistema controlat i vigilat pels poders que sempre han estat lluny del poder democràtic popular.
Una democràcia ho és en la mesura que la justícia social impera. Una democràcia que avui et permet viure “be” i demà no, una democràcia que fa més rics als rics i més pobres als pobres, és una democràcia, tard o d'hora en fallida.
La primera guerra i segona mundials, tenien la base econòmica com motiu per fer-les. L’anima expansionista n’era l’excusa. El capital volia subjugar i controlar els mercats emergents. Controlar els processos productius i impedir controls politics de futur va ser la veritable guerra dels que ja s’albiraven com monopolis de poder.
Als EEUU poden triar a qui vulguin de president, però cap deixarà o impedirà que els guanys legals o il·legals mundials continuïn fluint com fins ara al si del seu país. Altra cosa n’és el repartiment base dels populismes i trampolí per assolir quotes de poder.
El problema no està en qui és president als EEUU, el problema és que la globalització, les noves tecnologies i uns mercats vells saturats, exigeixen unes noves regles de joc democràtiques. El capitalisme i si és de base populista, no pot oferir res més injustícia social i insolidaritat mundial. L'altre també.
Tenim un greu problema. El capitalisme de creixement permanent i sense un repartiment just del patrimoni mundial, ens du al desastre i per tant ha de ser combatut frontalment. Si volem un planeta net i si el volem amb futur, s’ha de començar a pensar seriosament que no és pot construir sota la base armamentística i l’enriquiment d’uns pocs. Aquest capitalisme ha de morir, això si fer-ho amb reconeixements i pensant que el de menys és qui és el president dels EEUU.
Trump està content pel brexit angles. Sembla que pretén l’autarquia americana. Vol fer tanques quilomètriques. Vol tancar fronteres. Vol la supremacia. Vol extingir tractats comercials. Sembla que no vol cap mercat que no controli els EEUU. Deu ser per això que felicita Anglaterra efusivament per la seva renuncia a la UE.
Trump vol marcar el ritme dels esdeveniments mundials des de la supremacia americana. Ha de ser un deure dels demòcrates i d’Europa impedir-ho. Potser el temps militar americà a Europa, OTAN i bases disperses, han arribat a la seva fi. Sobre tot perquè la Unió Europea si s’ha de defensar té recursos sobrats per no necessitar del xantatge de ningú i menys d’un populista destraler com el Donald Trump. Pensem-hi.
RSS Feed
