Primera guerra mundial. França. L’imperi rus, l’imperi britànic, regne d’Itàlia i els Estats Units d’Amèrica contra; l’imperi alemany. L’imperi Austrohongarès, l’imperi turc i Bulgària.
Aquesta guerra es va iniciar al 1914 i va acabar al 1918. L’11 de novembre del 1918 a Compiègne és signa l’armistici que dura a un nou ordre mundial amb la desaparició dels imperis austrohongarès, otomà, alemany i rus. I apareixien nous estats; Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria, Estònia Lituània, Letònia, Finlàndia i Polònia.
Al 1936 el cop militar dels franquistes falangistes, que seria el preludi de la segona Guerra Mundial, i aquesta si que ho seria, va acabar amb un període de lluites i processos revolucionaris, on el nou mon capitalista, triaria el conflicte dirigit per la nova classe nazi i feixista. Els alemanys com resposta a la seva humiliació a la primera guerra mundial i després de deixar clar que comunisme i socialisme eren conceptes antagònics amb els seus postulats, van preparar, assajar i executar tots els preparatius per iniciar al 1939 amb la invasió de Polònia la segona Guerra Mundial.
La extensió de la segona Guerra Mundial determinarà acords, nous conceptes de guerra i una participació tan extensa com mortal. És calcula que moren més de 70 milions de persones. Anglaterra, la URSS i els EEUU, són aliats i combatran al nazisme – feixisme fins la seva rendició
Aquesta guerra afecta a quatre dels continents, Europa, Àsia, Africa i Oceania, i acaba amb la destrucció de Nagasaki i Hiroshima amb les noves armes de destrucció massiva; les bombes atòmiques. Alemanya és rendia el 8 de maig del 1945.
Els judicis de Nuremberg, la creació de les Nacions Unides, més la Declaració Universal dels Drets Humans i el repartiment que els aliats, guanyadors, la URSS, els EEUU i la Gran Bretanya, fan del Planeta, possibilita un nou escenari de pau i reconstrucció. Al 1951 el Japó signaria la seva rendició als EEUU.
Però la guerra ideològica lluny d’apaivagar-se, iniciava el conflicte dun nou model de guerra; La Guerra Freda. Guerra entre dos conceptes antagònics, la revolució del proletariat i la del capital on la propietat dels processos productius eren d’uns quants i defensats per l’Estat de torn.
Aquesta confrontació ha tingut situacions on el de menys eren els drets humans i del que és tractava era d’imposar la ideologia. Aquesta guerra, més les bombes atòmiques ja usades, enceta la carrera armamentista més brutal comparada amb el que tots els imperis, des de els Sumeris, Hitites o Egipcis van desenvolupar. Ni l’alemanya de Hitler ho va superar. Cal afegir que tant els EEUU com la URSS van fer el que calia per segrestar a tot l’entramat nazi tècnic per desenvolupar el nou armament i projectes com el de la NASA als EEUU amb nazis dirigint-la ho confirma. La URSS faria la primera prova nuclear al 1949.
Avui podem confirmar que el salt tecnològic a tots els camps, va sorgir de la confrontació soterrada entre comunistes i capitalistes, i dirigit pels estaments militars i les empreses col·laboradores.
Però som on som. Potser no podem dir que estem dins de la tercera Guerra Mundial. El capitalisme, lliberal, amb vernissos socials, o com li vulguem dir, no acceptarà que hi som de ple. Però anem a pams: Guerra entre Rússia i Ucraïna. Guerra entre els turcs i els kurds. Guerra entre el Marroc i el Front Polisari. Guerra entre Hamas, palestina diuen, i Israel.
Segons Vilaweb.cat tenim 59 guerres al mon. Poca broma. Seguint-la “igual les fan per gastar las bales a punt de caducar”. Ja sabem que no. Tampoc sabem si es fan per reduir plantilla. Més de 8.000 milions d’habitants al planeta igual és insostenible.
De moment el que podem afirmar és que tenim al planeta de cap per avall. Ni justícia social, ni equilibri social i el que és ric cada dia ho és més i el pobre també.
Que lluny i cada dia més, d’aquells conceptes tant revolucionaris com democràtics. Llibertat, legalitat i solidaritat. República del poble i per al poble.
Avui no només vivim dins d’un mon armat fins les dents, sinó que el poder ja no és democràtic, és militar i aviat els constitucionalistes introduiran el nou concepte del quart poder, el de les armes.
La foto és d'Hiroshima.