Segle XXI i tot i que avui no afusellen i no torturen, la Espanya i molts dels seus espanyols mantenen criteris i valors més propers a l’època franquista que al que hauria de ser un País democràtic i modern.
Dir-nos “perro catalan habla castellano o cristiano”, eren les perles habituals durant el franquisme. Ara ens diuen de tot i el silenci de la progressia espanyola és aterradora. Temps nous, i són les actituds antigues les que continuen imperant. De fet, som molts els que pensem, i fa molt de temps, que no hi tenim res a fer. Mai ens voldran com catalans.
Els espanyols del poderio, ho tenen clar. La seva nació només pot ser i existeix anorreant les altres. La defensa dels interessos i drets catalans, només té un camí, la independència.
No és que no ens deixin ser solidaris. És que ells mai ho han estat. No és que patim una recentralització, és que mai hem estat descentralitzats. No és que no puguem distribuir les beques d’estudi, tot i sentencies del TC a favor. No és que ara ens quedem sense el 0,7 per les ONG’s i entitats sense ànim de lucre solidaris. No és que el Montoro ens bacili amb un deute que controlen. No és que la Soraya hagi imposat la judicialització de la política.
Senzillament i per dir-ho planerament, el que passa, és que les castes espanyoles volen tot el poder, l’econòmic i el polític. D’això va la cosa, de poder. Espanya sap que sense Catalunya te un futur costerut.
Pidolar el que ja hem pagat, és la darrera misèria que Espanya ens imposa. El silenci dels que van de demòcrates a Catalunya, és la nafra que cal denunciar.
Fa temps que patriotes de que tota mena han fet una tasca encomiable per fer possible que la independència sigui la centralitat del debat. Aturar-nos ara, al darrer tram, seria tant com fracassar.
La unitat d’acció, avui ha de ser més forta que mai. La transversalitat ideològica indispensable. Els compromisos politics adquirits irrenunciables.
Tenim raons. Tenim tot el dret ha ser el que vulguem. Però només ens sortirem si aparquem per una estona els partidismes. La independència no va de dretes o d’esquerres, va de ser lliures i guanyar la batalla amb Espanya i el seu Estat. Tenim raons, no les perdem pel camí.