En Mas i Junqueras ens ho han posat un pel complicat. El seu acord per fer del 27 un plebiscit clar en termes politics i comptables i que serveixi al mon, té més complexitats que solucions.
Començarem amb allò tant simple que suposa tenir lideratge, o el que és el mateix triar el líder que serà el que ha de negociar, pactar i si s’escau barallar-se.
Tots els estats de la Unió Europea, tenen President o Primer ministre, amb qui recau tot el poder polític i econòmic del País. Poder que els atorga representació i capacitat política nacional i internacional. De reis i reines encara ni han, però amb un paper simbòlic i més a prop de la faràndula que d’altra cosa.
Ara imaginem per un moment que la candidatura del President treu només 32 Diputats i la de ERC 34. El primer que detectem és que no sumen i que si volem la majoria absoluta, caldrà imperiosament que les CUP si sumin. “El rebuig” a la Llista de País per part de ERC i la CUP, tot i que mai ho han expressat amb claredat, te a veure amb ser de dretes o esquerres i d’una “corrupció certa o incerta”. Incapaços d’anar junts amb la Llista de País, qui pot assegurar que el President Mas acceptarà liderar la resta del procés, sense la legitimació popular i amb la visió clara de que ERC i la CUP seran els vigilants i no precisament de la platja. Només pot haver-hi un President, en Mas o en Junqueras i quan aquest està dient que en Mas ho ha de ser encara que perdi, el que fa és sentenciar-lo i amb ell el procés.
La complicació continua, i ara és ideològica. Imaginem-nos per un moment que som d’esquerres per convicció i devoció, però que malgrat tot estem convençuts que tenim procés gràcies al President Artur Mas, que ha liderat i lidera amb èxit una confrontació amb l’Estat espanyol - no desitjable - amb gran dignitat i sense arronsar-se, i que ho ha de continuar fent. A qui voto al que em diuen que és “d’esquerres” i líder de ERC, o al líder institucional del Procés, convençut de que el tenim gràcies a ell, tot i que em diuen que és “dretes”. Els dubtes encara són més grossos si resulta que un i l’altra volen per Catalunya el mateix, construir un nou Estat lliure i independent. Una llista de País encapçalada per l’Oriol Junqueras i tancada pel President Mas, resolia els dubtes i el vot dispers és convertiria possiblement en el de la victòria. Formava part de la proposta del President Mas i en Junqueras la va rebutjar.
Anar al 27 amb llistes de partit, no convertirà unes eleccions autonòmiques en plebiscitàries per molt que ho diguem i per molt punt en comú que portin els diferents Programes Politics. Si és passa del punt per la independència a les propostes socials i econòmiques, som nosaltres mateixos els que invalidem el seu caràcter. Tot sembla indicar que tots els partits faran referència, d’acord ideologia, a com volen la nova Catalunya. De fet, i si finalment és així, cada partit proposarà el seu procés constituent particular. Ara bé, el que pot succeir, és que ni haguem guanyat, ni que el President Mas continuï sinó queda legitimat, ni tinguem procés constituent, ni tinguem proposta de Constitució catalana. Serien plebiscitàries si només dugessin el mateix i únic punt en la Programa electoral i polític. Aconseguir la independència de Catalunya.
Nosaltres continuarem insistint, com quan hem dit que la independència de Catalunya, esdevindrà d’un acte democràtic i legítim des de el Parlament de Catalunya, amb una Declaració institucional i política que serà se’ns dubta UNILATERAL, i de moment anar amb paraigües, amb pluja, fina o gruixuda, i amb Programes de partit diferenciats, diem que si volem guanyar, i que per que quedi clar, és anant amb la “Llista de País”, que nosaltres la voldríem encapçalada pel President Mas.
RSS Feed
