6 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Una recula ingent de personatges variats sembla que van a la seva, res més lluny. En Pelegrí d’Unió que a dia d’avui encara creu amb el sexe dels àngels i ens diu que no descarta, en termes autonomistes una consulta per millorar el finançament. En Duran i Lleida filtrant que la Ortega s’ha reunit un parell de cops amb la Soraya. En Girauta que vol ser "espanyol i català", no desaprofita ocasió per llençar tralla i merda arreu. Mas-Colell, la Forcadell, la ANC, i tots els que volem la independència de Catalunya som objectius a batre per en Girauta i Ciutadans. En Bolaño ex dirigent de la UGT, responsable de comunicacions d’en Montilla i que va de tertulià progressista, ara es dedica a l’insult directe dels espectadors soferts. La Camacho que s’ofereix com mediadora per resoldre el tema dels purins de la contaminació i de les olors desagradables i alguns pagesos i ramaders d’aquí se la creuen. Una policia espanyola que no sabem si amb ordres directes o no que filtren fotos de jutges progressistes a la caverna mediàtica espanyola. Un ministre de Justícia que vol blindar als monarques borbons de per vida.
Fastigós i repugnant. La democràcia, el que vol dir, el que comporta, és lluny del dia a dia. Triomfadors, arribistes i subornables són la espècie que més abunda a l’Estat espanyol. El franquisme va fer un buidatge general dels valors universals com la solidaritat, el respecte a la diversitat ideològica i a la llibertat d’expressió. Els que van a la seva, pretesament volen fer veure que tot el que fan és pels ciutadans i menteixen, el seu objectiu és primer ells i sempre ells. Com aconseguir-ho és el de menys i tant s’ha val si han de vendre’s l’anima. Ni tenen valors ni tenen escrúpols.
Alguns catalans, també van a la seva. Anar a la seva és una definició que pot semblar neutra. Res més lluny. Quan la màxima institució de Catalunya, lluita frontalment al costat de la societat civil pel dret a decidir dels catalans, cap català hauria d’anar a la seva. Ens juguem el ser lliures definitivament. Tres segles de submissió, d’intentar que ens podríem entendre, han de ser prous per entendre que no hi tenim res ha fer amb els espanyols.
El dimarts dia 8 Espanya té la darrera oportunitat per reconèixer que els catalans i Catalunya som un poble i una nació. La solemnitat de l’acte que és produirà al Congrés espanyol i els representant legítims del Parlament de Catalunya i del poble català, ha de servir per mesurar la resposta que ens donin.
Si els “demòcrates” espanyols atenen les justes demandes del poble català i s’acorda fer legalment, traspassant la competència al govern de Catalunya, la consulta, haurem iniciat un nou període, que podríem anomenar d’entesa lleial amb el govern espanyol i que segur donaria els millors fruits des de la transició.
Mol ens temem però, que els fets no van per aquest camí. Declaracions i actituds, més pròpies de temps preterits, han estat orientades a negar-nos la pa i la sal.
A la España “democràtica” pots fer de tot, damnar-ho tot, l’únic que no pots fer és demanar exercir el dret a votar per decidir el nostre futur. Pels espanyols els catalans no existim ni com subjecte polític ni com ciutadans, a Catalunya només hi viuen espanyols.
A tots aquells catalans que encara van a la seva, han de saber que el 9 de Novembre s’apropa i si volen continuar amb l’actitud dels estruços, allà ells, els catalans majoritàriament han decidit que som majors d’edat i que tenim tot el dret del mon per autodeterminar-nos, vulgui o no l’Estat espanyol.
Una recula ingent de personatges variats sembla que van a la seva, res més lluny. En Pelegrí d’Unió que a dia d’avui encara creu amb el sexe dels àngels i ens diu que no descarta, en termes autonomistes una consulta per millorar el finançament. En Duran i Lleida filtrant que la Ortega s’ha reunit un parell de cops amb la Soraya. En Girauta que vol ser "espanyol i català", no desaprofita ocasió per llençar tralla i merda arreu. Mas-Colell, la Forcadell, la ANC, i tots els que volem la independència de Catalunya som objectius a batre per en Girauta i Ciutadans. En Bolaño ex dirigent de la UGT, responsable de comunicacions d’en Montilla i que va de tertulià progressista, ara es dedica a l’insult directe dels espectadors soferts. La Camacho que s’ofereix com mediadora per resoldre el tema dels purins de la contaminació i de les olors desagradables i alguns pagesos i ramaders d’aquí se la creuen. Una policia espanyola que no sabem si amb ordres directes o no que filtren fotos de jutges progressistes a la caverna mediàtica espanyola. Un ministre de Justícia que vol blindar als monarques borbons de per vida.
Fastigós i repugnant. La democràcia, el que vol dir, el que comporta, és lluny del dia a dia. Triomfadors, arribistes i subornables són la espècie que més abunda a l’Estat espanyol. El franquisme va fer un buidatge general dels valors universals com la solidaritat, el respecte a la diversitat ideològica i a la llibertat d’expressió. Els que van a la seva, pretesament volen fer veure que tot el que fan és pels ciutadans i menteixen, el seu objectiu és primer ells i sempre ells. Com aconseguir-ho és el de menys i tant s’ha val si han de vendre’s l’anima. Ni tenen valors ni tenen escrúpols.
Alguns catalans, també van a la seva. Anar a la seva és una definició que pot semblar neutra. Res més lluny. Quan la màxima institució de Catalunya, lluita frontalment al costat de la societat civil pel dret a decidir dels catalans, cap català hauria d’anar a la seva. Ens juguem el ser lliures definitivament. Tres segles de submissió, d’intentar que ens podríem entendre, han de ser prous per entendre que no hi tenim res ha fer amb els espanyols.
El dimarts dia 8 Espanya té la darrera oportunitat per reconèixer que els catalans i Catalunya som un poble i una nació. La solemnitat de l’acte que és produirà al Congrés espanyol i els representant legítims del Parlament de Catalunya i del poble català, ha de servir per mesurar la resposta que ens donin.
Si els “demòcrates” espanyols atenen les justes demandes del poble català i s’acorda fer legalment, traspassant la competència al govern de Catalunya, la consulta, haurem iniciat un nou període, que podríem anomenar d’entesa lleial amb el govern espanyol i que segur donaria els millors fruits des de la transició.
Mol ens temem però, que els fets no van per aquest camí. Declaracions i actituds, més pròpies de temps preterits, han estat orientades a negar-nos la pa i la sal.
A la España “democràtica” pots fer de tot, damnar-ho tot, l’únic que no pots fer és demanar exercir el dret a votar per decidir el nostre futur. Pels espanyols els catalans no existim ni com subjecte polític ni com ciutadans, a Catalunya només hi viuen espanyols.
A tots aquells catalans que encara van a la seva, han de saber que el 9 de Novembre s’apropa i si volen continuar amb l’actitud dels estruços, allà ells, els catalans majoritàriament han decidit que som majors d’edat i que tenim tot el dret del mon per autodeterminar-nos, vulgui o no l’Estat espanyol.
RSS Feed
