Una Constitució a mida, i sobre tot curta, per la Nació catalana.
Declaració: Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, prospera, solidaria, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució.
Preàmbul. La Constitució que ens donem, s’inspira en els principis continguts en la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la Convenció dels Drets Humans de 1950.
Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests principis i els drets fonamentals que s’estableixen en aquesta Constitució.
Títol I. Principis Generals. La Sobirania.
Art.- 1. L’Estat.
Catalunya és un Estat de Dret, independent, Democràtic i social.
Art.- 2. Exercici de la sobirania.
La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants.
Art.- 3. El territori.
El territori de Catalunya és correspon amb els límits geogràfics de Catalunya.
Art.- 4. La capital.
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.
Art.- 5. Llengua.
El català és la llengua pròpia, nacional i oficial de Catalunya. La llibertat lingüística està garantida. L’Occità, denominat Aranès a l’Aran, és també llengua oficial en aquell territori.
Art.- 6. Nacionalitat.
Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició nacional de català. Els ciutadans del País Valencia, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer tenen garantida la condició nacional de catalans, si ho sol-liciten.
Art.- 7. Els símbols.
Els símbols de Catalunya són la senyera, la festa nacional i l’himne nacional.
Continuarà.
RSS Feed
